1. Traspassant fronteres.

 

Convençuts de la superioritat dels mestres antics, no vam alegrar-nos de veure, en la darrera fira TEFAF a Maastricht (la catedral de l’art antic), un BMW M3 GT2 repintat per els assistents de Jeff Koons, d’una manera espectacular però més aviat intrascendent. Però la tendència ha agafat froça, fins i tot en sentit contrari. Acabem de conèixer la notícia que els organitzadors de Frieze Londres, una de les fires d’art contemporani més importants d’Europa, planegen, per a l’edició de l’any vinent, incorporar un nou espai: “Frieze Masters”, dedicada a “les obres anteriors a l’any 2000” i beneïda nogensmenys que per Nicholas Penny, director de la National Gallery.

P.S. 11 novembre 2011: Ara hem descobert que fins i tot el mateix Jeff Koons és un col·leccionista de pintura antiga!  Ha prestat alguns dels seus tresons a la fira Paris Tableau, recentment celebrada. Llegiu la nota de premsa oficial i també el post més aviat escèptic d‘Hubert Duchemin’s al seu blog.

 

2. El col·leccionista errant i el firaire global.

Aquesta nova fira es s’encabirà en una de les poques setmanes que encara queden lliures a l’arrencada de la temporada de fires de pintura i escultura antigues. Ara, la sèrie comença amb una biennal, un any a Florència (Biennale Internazionale dell’Antiquariato, 1-9 d’octubre, 2011), l’altre a París (Biennale des Antiquaires, programada pel 2012 del 14 al 23 de setembre); després ve la fira anual a Munic (Highlights Fair, 21 – 30 d’octubre, 2011), que coincideix amb la de Nova York (The International Art Fair & Antiques Dealers Show, 21-27 d’octubre, 2011);  segueix la nova fira a París (Paris Tableau, 4-8 de novembre, 2011);  i tot plegat acaba a Madrid (Feriarte, 19-27 de novembre, 2011) i Amsterdam (PAN Fair, 20-27 novembre, 2011). Continarem investigant el calendari, potser descobrim que es tracta d’un cicle anual continu. Mentrestant, haurem de decidir com l’afrontem: d’avió en avió, en una versió moderna del Grand Tour, o bé amb una gran camió, fent de tot això una gigantesca venda ambulant.

 

3. Més val un que dos.

 

El que al 1995 va incorporar-se a  National Gallery of Art, Washington, com dos retrats separats d’un galió espanyol i un vaixell de guerra holandès, tots dos disparant canondes, ara s’ha tornat a unir en el seu format original, com a un únic quadre de batalla naval, executat per l’especialista Cornelis Veerbeck (1590-1637), de Harlem. En aquest video  de la  NGA, trobareu la sinopsi de tot el procés – una història fascinant de conservació, restauració, investigació i fins i tot emmarcament. Gràcies a la reunificació, les preferències nacionals de Veerbeck han tornat a quedar clares: no només va col·locar la seva signatura al centre de la bandera blava-blanca-roja, sinó que ara veiem que havia situat a l’espanyol en la difícil tesitura d’haver-se de defensar de no només d’un, sinó de dos vaixells enemics – el segon a punt d’incorporar-se després d’haver fet naufragar un altre dels vaixells de l’Armada.

 

4. La belle enchère francesa cada cop s’assembla més a una auction anglesa.

Primer  al 2000 i ara a finals d’aquest juliol, la regulació de les subhastes franceses es va aproximant a les normes  anglosaxones, que d’aquesta manera s’estan convertint en l’estàndar mundial. En efecte, en nom de la liberalització imposada per la UE i amb l’ànim de manetir la posició de París en el circuit internacional de subhastes, la Loi de Libérisation des Ventes Volontaires de Meubles aux Enchères del 20 de juliol introdueix algunes novetats provinents de l’altra banda del Canal de la Mànega: garanties als venedors, subastes de béns encara no comercialitzats, vendes post-subasta sense límit de preu i, més important, l’autorització a les cases de subastes per fer venda directa (privada) – un aspecte que encara no està clar en la nostra legislació. En aquest article de Le Figaro (en francès) trobareu una nota sobre aqeustes novetats.

 

5. S’obre una nova porta.

 

Porticvm. Revista d’Estudis Medievals és una nova revista on-line sobre estudis medievals, i es proposa “oferir una plataforma per a la recerca de joves investigadors de l’art i la història medievals”. Aquest gran objectiu és el que persegueix u consell editorial format per diversos doctorands, quasi tots ells d’universitat del territori català espanyol i francès. També han constituit un comitè científic, en el qual participen altres doctorands de diferents centres europeus. Pel que a les llengües d’ús, segueixen una actitut ben lliure  i ben medieval: al primer número, trobem articles en català, castellà, italià i francès, amb l’anglès servint de nou llatí, utilitzat als abstracts. Els temes, aquesta vegada, es centren en la Península Ibèrica.

 

6. El moment màgic.

Què us sembla Modest Urgell (Barcelona 1839-1919)? És cert que la seva repetició sistemàtica de grans panoràmiques de platges i ambients rurals (normalment cementiris) a l’hora del capvespre, va arribar a un números tant alts que fins i tot cansava els seus contemporanis. Però de tan en quan, es donava aquell moment màgic, en el qual una obra en particular destacava per la seva gran qualitat. És el cas de l’obra de la fotografia  (Tres barques a la platja, oli sobre tela, 63 x 130 cm), embellida amb uns magnífics tocs de llum daurada. A la fotografia amb prou feines els podeu endevinar, però la bona notícia és que el podeu veure en directe: és una de les peces estrella de l’exposició actual a la galeria  Artur Ramon de Barcelona (“L’Edat d’Or de la Pintura Catalana” , fins al 7 de gener de 2012. Veureu que la seva etiqueta ja té el punt vermell de “venut”: l’hi van posar durant les primeres hores de la visita prèvia reservada als grans clients.

 

7. Bellesa, sense fi i sense nom.

El Metropolitan Museum obrirà el proper 2 de novembre les seves noves sales d’art Islàmic (podeu veure

is opening its new Islamic Art galleries next 2nd November (podeu veure l’article de Randy Kennedy al New York Times i la nota oficial de premsa del Met).  No es tracta només de ceràmiques, llibres i taules extraordinàries, sinó fins i tot d’ahabitacions senceres, algunes històriques, d’altres encarrregades expressament. Aquest és el cas de la Paddi Cadby Birch Court, executada per uns artesants vinguts de Fès. Mentre miràvem el video d’aquests mestres donant llum a aquest magnífic teixit de línies i colors, vam pensar que, al capdavall, l’art islàmic es pot veure com una forma contínua de bellesa, sense fi i sense nom – potser perquè vol transmetre els efectes d’una presència absolutament inmediata de Déu.

1. A truly Courtauld exhibition

The Courtauld Gallery in London, part of the Institute of the same name, is renowned for its carefully curated exhibitions. Since they tend to focus in areas of art history relatively unexplored, they normally offer an element of surprise. This is exactly the case for “The Spanish Line: Drawings from Ribera to Picasso” (from 13 October to 15 January 2012), devoted to the Spanish drawings’ collection in the Gallery, which shows some works never exhibited before. The exhibition celebrates the publication of a catalogue of this collection by Dr. Zahira Véliz (“Spanish Drawings at the Courtauld Gallery: A Complete Catalogue”, 368 pages, £80 at the publisher’s website).

 

2. More on Spanish lines.

Also regarding to Spanish drawings, I come across to the catalogue of selected drawings at the Museu Belles Arts de València, by curator Dr. Adela Espinós (“Líneas Maestras: Dibujos del Museo de Bellas Artes de Valencia”, 211 pages, €20 at the publisher’s website). You will find a short presentation of the catalogue in this video.

 

3. The Princess, The Master and The Scholar.

In a fascinating interview by Andrew M. Goldstein, published in the ARTINFO website, Leonardo Da Vinci’s specialist Martin Kemp puts forward his case for attributing the “La Bella Principessa” to the master himself.  The work is painted on vellum, and he claims to have identified the book from which it had been cut out at some in the past – a lead that also revealed the princess true identity. Christie’s sold it in 1998 as a German 19th century revival, and for that reason it is currently sued by the consignor.

 

4. A Medieval bargain

Last September, Koller of Zurich sold this panel featuring Saint Andrew (tempera and gold ground on panel, 125 x 76 cm), attributed to the Catalan Jaume Ferrer (active in late 14th and early 15th centuries), for CHF 25,000 – even less than its CHF 35,000 low estimate, which was already attractive. Although the style and the corpus of Ferrer is not established yet and therefore the attribution can vary, the quality of the work makes it an excellent finding.

 

5. And a Medieval feast: Sam Fogg at Richard Feigen.

I just received the email announcing the opening, next 4 November, of “Late Medieval Panel Paintings”, an exhibition by London- based specialist dealer Sam Fogg at Richard Feigen premises in New York. Although numbers might be somehow higher that those of the previous note, do not miss the opportunity to attend if you have it: the website preview speaks for a museum quality show.

 

6. Reweaving European history.

 

The National Gallery in Washington is the first stop of the American tour of a singular piece of late Medieval art: the four tapestries of the conquest of Asilah and Tangier by Alfonso V (1432-1481), King of Portugal (“The Invention of Glory: Afonso V and the Pastrana Tapestries”, up to January 8th, 2012). Originally woven in Tournai (nowadays Belgium) at the end of the 15th century, they finally find their way to the Collegiate Church of Our Lady of the Assumption in Pastrana, a village 50 miles east from Madrid. Its years long conservation has taken them all the way back, being carried out in the Royal Manufacturers De Wit in Mechlin (also Belgium), with support coming from Portuguese, Spanish and Dutch public and private institutions. The project received one of the European Union Prize for Cultural Heritage/Europa Nostra Awards 2011 in the Conservation category. A catalogue for the exhibition is avalaibe in the National Gallery shop (Various Authors, “The Invention of Glory: Alfonso V and the Pastrana Tapestries”, 102 pages, $75).

 

7. Budget cuts? Put a smile on your face.

From 13 September 2011 to 4 March 2012, “Infinite Jest: Caricature and Satire from Leonardo to Levine” is on show at the Metropolitan Museum of Art, New York. Featuring works mainly from the Met’s collections, and dealing with a subject seen as “minor” and for which it will be difficult to justify international loans, it makes perfect sense in these times of budget limitations. The exhibition’s website features a video presentation – more instructive than amusing, one can say.

 

 

1. Una autèntica exposició Courtauld

La Courtauld Gallery de Londres, part de l’Institut del mateix nom, es coneguda per les seves exquisides exposicions. Com que normalment s’ocupen de temes d’història de l’art poc estudiats, també acostumen a oferir sorpreses. Aquest és el cas de “The Spanish Line: Drawings from Ribera to Picasso” (del 13 d’octubre al 15 de gener de 2012), dedicada a la col·lecció de dibuix espanyol del maeix museu, la qual inclourà algunes obres que mai no s’havien exposat. L’exposició celebra la publicació d’un catàleg de la col·lecció per la Dra. Zahira Véliz (“Spanish Drawings at the Courtauld Gallery: A Complete Catalogue”, 368 pàgs, 80 GBP  a la web de l’editorial).

 

2. Més sobre dibuix.

També relacionat amb dibuixos a  Espanya, acabem de tenir notícia del catàleg de dibuixos sel·leccionats del Museu Belles Arts de València, per la seva conservadora Dr. Adela Espinós (“Líneas Maestras: Dibujos del Museo de Bellas Artes de Valencia”, 211 pages, 20€ a la web de l’editorial). En trobareu una presentació en aquest video.

 

3. La Princesa, el Mestre i l’Acadèmic.

En una entrevista interessantíssima per Andrew M. Goldstein, publicada a la web d’ARTINFO, Martin Kemp, l’especialista en Leonardo da Vinci, exposa tots els seus arguments per atribuir  “La Bella Principessa” al mestre. Es tracta d’una obra sobre vitel·la i Kemp creu que ha identificat el llibre del qual va ser retallada en algun moment – una prova que ha permés establir la identitat de la princesa. D’altra banda, Christie’s va vendre l’obra al 1998 com una recreació vuitcentista d’origen alemany, i per aquest motiu ara té un pleit amb el venedor.

 

4. A Medieval bargain

Al desembre passat, Koller de Zurich va vendre aquesta taula de Sant Andreu (pintura al tremp, fons de pa d’or,  sobre taula, , 125 x 76 cm), atribuïda a Jaume Ferrer (actiu a finals del segle XIV i inicis del  XV) per 25,000 Fr – menys encara que els 35,000 Fr d’estimació mínima, prou atractiva. Si bé que l’estil i l’obra de Ferrer encara s’ha d’establir i, per tant, l’atribució pot canviar, la qualitat de l’obra en fa una excel·lent troballa.

 

5. Esplendor Medieval: Sam Fogg a Richard Feigen.

Acabem de rebre l’email anunciant la inauguració, el proper 4 de novembre, de “Late Medieval Panel Paintings”, una exposició que el galerista londinenc Sam Fogg, especialitzat en obres d’art medieval, obrirà a la galeria de Richard Feigen a Nova York. Encara que les quantitats no seran les mateixes que a la notícia anterior, no perdeu l’oportunitat de veure-la, si podeu: algunes de les obres que ja es poden veure a la web, parlen per una exposició digna d’un museu.

 

6. Entreteixint la història europea.

 

La National Gallery de Washington és la primera parada de la gira americana d’una singular obra d’art de la baixa d’Edat Mitjana: els 4 tapisso de la conquesta d’Assila i Tànger per Alfonso V (1432-1481), rei de Portugal (“The Invention of Glory: Afonso V and the Pastrana Tapestries”, fins al 8 de gener de 2012). Teixits originàriament a Tournai (actualment Bèlgica) cap a finals del segle XV, finalment van acabar a l’ Iglesia Colegiata de Nuestra Señora de la Asunción, a Pastrana, Guadalajara (50 km. a l’est de Madrid). Per als seus treballs de conservació ha calgut refer el camí: s’ha dut a terme als tallers de la Manufactura Reial De Wit a Mechelen (també Bèlgica), amb el suport d’institucions portugueses, espanyoles i holandeses. El projecte va rebre un dels Premis de la Unió Europea pel Patrimoni Cultural / Europa Nostra del 2011, en la categoria de conservació. El catàleg de l’exposició  es pot comprar a la botiga de la NGA (AA.VV., “The Invention of Glory: Alfonso V and the Pastrana Tapestries”, 102 pàgs,, 75$).

 

7. Retallades al pressupost? Prenem-s’ho amb un somriure.

 

Des del 13 de setembre de 2011 fins al 4 de març de 2012, el Metropolitan Museum of Art a Nova York exposa “Infinite Jest: Caricature and Satire from Leonardo to Levine” . Les obres provenen bàsicament de la col·lecció del mateix museu i, donat que el tema és considerat “menor” i per tant, dificílment hauria justificat préstecs internacionals, tota l’exposició queda plenament justificada en aquest temps de pressupostos limitats. A la seva web trobareu un vídeo, més instructiu que divertit.

 

 

 

1. Beyond Picasso, Miró, Dalí.

The names of Zuloaga, Anglada-Camarasa, Mir, Pinazo, Rusiñol, Echevarría, Sunyer or Solana do not ring any bell outside their homeland. Yet they are (with some others) at the core of the Spanish painting school of the end 19th – first 20th centuries. An exhibition at the Musée de l’Orangerie in Paris (“L’Espagne entre deux siècles. De Zuloaga à Picasso, 1890 – 1920”, from 7 October  2011 to 9 January 2012) seeks now to recover it from their international oblivion. This is an opportunity to see and discover a group of very interesting European masters. 

2. Restitution is not for everybody.

Mr Pierre Konowaloff has lost is case. He was claiming Paul Cézanne’s “Portrait of Madame Cézanne” (1891, Metropolitan Museum of Art), spoiled by the Soviets from his grand-father Ivan Morozov and later sold either to a Berlin gallery or directly to the American collector Stephen C. Clark– who gave them to the Met.  According to the ruling, the “act of state” doctrine bars Konowaloff from ownership. In a separated case, he is also claiming Vicent Van Gogh’s “Night Café” (1888, Yale University Art Gallery). This is not the first time Mr Konowaloff is not granted what he asks for. During the running-up of Royal Academy’s exhibition “From Russia” (2007) he made similar claims regarding to some of the prospective exhibits, which came from Russian museums. That time it was not a judge’s ruling, but an especial Act of Parliament what kept him away from the paintings.

 

3. A Medieval Autumn

  

Following the reopening of its Romanesque Rooms, the Museu Nacional d’Art de Catalunya has programmed a “Medieval Autumn”. Among its different activities, it includes a series of talks (on Wednesdays, starting 19 October) and roundtables (on Mondays, starting 7 November) given by the Museum’s curators and local researchers on the field.

 

4. Jonathan Jones at his best.

Have a look to these two recent pieces by Jonathan Jones in his blog at the Guardian’s website. First, “Johannes Vermeer goes beyond photography into emotion capture”, an article born out from the current “Vermeer’s Women: Secrets and Silence” exhibition at the Fitzwilliam Museum. Jones brilliantly argues “what grips us in his art is a silence full of feeling”. The second piece’s title is quite straight: “We need critics to define truly great art”, and this is one of its most remarkable lines: “All the time, museums are encouraging us to suspend criticism, to enjoy a jolly melange of different artists, arts, media, styles.” The blow is directed to V&A’s gallery of sculpture, and I found it perfectly right. However, it is precisely because of its “bric-à-brac” atmosphere that is actual fun to go inside its vast, packed galleries, and pick rare treasures as the processional cross pictured above, a superb example of 15th century Barcelona’s goldsmiths craftsmanship.

 

5. And here comes the critic.

Souren Melikian didn’t buy the narrow approach behind Royal’s Academy “Degas and the Ballet: Picturing Mouvement”  and his harsh criticism in The New York Times goes as far as dismissing the posthumous bronze casts, a market hit, as mere “derivative works that lack the macker’s original touch”.

 

6. Illuminating.

“Les Enluminures”, a leading dealership in Medieval illuminated manuscripts directed by Dr. Sandra Hindmann, not only sets up attractive booths in London, Paris, Florence, New York and Maastricht fairs, but also fullfil his duty in educating the public online. Its latest addition is a wonderful website devoted to Medieval books of hours.

 

7. Discovered in the (virtual) bookstore shelf: “Imago Dei” by Jaroslav Pelikan

Princenton has published a new edition of Jaroslav Pelikan’s 1987 Andrew W. Mellon’s Lecture, which deals with Iconoclasm’s counterpart, the Apology for Icons (“Imago Dei, The Byzantine Apologia for Icons”, USD 35.00 at publisher’s website). This is one of the most challenging subjects for all those who of us who have been trained in Western History of Art, and Pelikan was an authority in the field. To know more about the author, go to his autobiographical essay “A personal memoir: fragments of a scholar’s autobiography”.

 

 

1. Més enllà de Picasso, Miró, Dalí.

Els noms de Zuloaga, Anglada-Camarasa, Mir, Pinazo, Rusiñol, Echevarría, Sunyer o Solana no són gens coneguts a l’estranger, si bé consitueixen, amb d’altres, el nucli de les escoles catalana i espanyola de finals del XIX i principis del XX. Ara una exposició al Musée de l’Orangerie a París (“L’Espagne entre deux siècles. De Zuloaga à Picasso, 1890 – 1920”,  del 7 d’octubre de 2011 al 9 de gener de 2012) busca rescatar-los d’aquest oblit internacional.

2. La restitució no és per a tothom.

El sr. Pierre Konowaloff ha perdut el seu cas. Reclamava el “Retrat Madame Cézanne” de Paul Cézanne (1891, Metropolitan Museum of Art), expropiat pels sòviets al seu avi Ivan Morozov i més tard venut a una galeria de Berlín o directament al col·leccionista americà Stephen C. Clark – el qual el donà al Met.  La decisió judicial es basa en la doctrina de l’“act of state” . En un altre procés, també està reclamant el “Cafè Nocturn” de Vincent Van Gogh’s (1888, Yale University Art Gallery). No és la primera vegada que Konowaloff veu furstades les seves pretensions. Durant la preparació de la l’exposició  “From Russia” (2007) a la Royal Academy’s, va anunciar una reclamació similar respecte a algunes de les obres prestades pels museus russos. Aquella vegada no va ser una sentència, sinó una llei del parlament britànic la que va mantenir-lo allunyat dels quadres.

 

3. Tardor romànica.

  

Seguint la reobertura de les seves sales de Romànic, el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha programat una “Tardor Romànica”. Entre les diferents activitats, s’inclou una sèrie de conferències (els dimecres, començat el 19 d’octubre) i taules rodones (els dilluns, començant el 7 de novembre) per part de personal del Museu i d’altres investigadors.

 

4. El millor de Jonathan Jones.

Us recomanem dos articles de Jonathan Jones al seu blog a la web del Guardian’s website. El primer, titulat  “Johannes Vermeer goes beyond photography into emotion capture”,  (“Johannes Vermeer va més enllà de la fotografia, fins a captar l’emoció”) neix de l’exposició  “Vermeer’s Women: Secrets and Silence”  (“Les dones en Vermeer: secrets i silenci”) al Fitzwilliam Museum. Jones defensa que “allò que ens atrapa del seu art és el seu silenci, ple de sentiment”. El segon article té un títol ben eloqüent: “We need critics to define truly great art”, (“Necessitem els crítics per definir l’autèntic gran art”). Una de les seves afirmacions més notables és aquesta: “Cada cop més, els museus ens estan animant a suspendre el nostre judici i a entregar-nos a una alegre barreja d’artistes, disciplines, tècniques i estils”. L’atac es dirigeix contra la galeria d’escultura al Victoria and Albert Museum i és totalment acceptable. Malgrat tot, és precisament gràcies a aquest aire brocanter que resulta tan estimulant entrar a les seves grans galeries, i descobrir, com un rar tresor, objectes com la creu processional de la fotografia – un exemple magnífic de l’orfebreria barcelonina del XV.

 

5. I aquí tenim el crític.

A Souren Melikian no s’ha deixat convèncer per l’enfoc, limitat, que hi ha darrera de l’expoosició “Degas and the Ballet: Picturing Mouvement”   a la Royal Academy. La seva dura crítica a The New York Times fins i tot denuncia les foses pòstumes dels seus bronzes (de gran valor econòmic) com “obres derivades, mancades del toc original del seu creador”.

 

6. Il·luminador.

“Les Enluminures”, un dels antiquaris capdavanters en el camp dels manuscrits medievals il·luminats,  dirigit per la Dr. Sandra Hindmann, no només munta stands interessants a les fires de Londres, París, Florència i Maastricht, sinó que també fa el seu papaer d’educar el públic online. La seva darrera incorporació és una magnífica web dedicada als Llibres d’Hores.

 

7. Descobert a les estanteries (virtuals) de la llibreria: “Imago Dei” de Jaroslav Pelikan

Princenton acaba de publicar una nova edició de la Andrew W. Mellon’s Lecture de 1987, pronunciada per Jaroslav Pelikan. El tema és l’Apologia de les Icones (“Imago Dei, The Byzantine Apologia for Icons”, USD 35.00 at publisher’s website), un dels més difícils per a qualsevol que s’hgai educat en la història de l’art occidental. Pelikan n’era una autoritat. Podeu conèixer-lo millor a través de les seves pròpies notes autobiogràfiques: “A personal memoir: fragments of a scholar’s autobiography”.

1. Wanted: a keeper for a hidden gem.

Ask for a museum in Barcelona, and everybody will say Museu Picasso, whose collection of youthful works, examples of the Menina’s series from the fifties and other pockets of the master’s oeuvre attract a respectable 1,369,000 visitors (2010’s data from TAN) to its dwellings in the Gothic Quartier. But there is yet another jewel in the city, placed at the top of Montjuïc hill overseeing the urban grid and the sea: the Museu Nacional d’Art de Catalunya (National Gallery of Catalonia), that claims to show “1,000 years of Catalan Art” and actually houses one of the finest Romanesque collections in the world.  The Museu is now searching for a new director.  The open contest was launched last Monday 19th September, and deadline for applications is next October 30, 2011. The outlines state as key requirement to come up with “a clear vision of what the situation of the MNAC should be in all areas of its activity, both at the national and international level”, and the deal will be for five years. Other details, including the composition of the deciding committee, can be found in the MNAC’s  website.

 

2. Dalí’s hype in Moscow.

Ask again for a museum, but in Catalonia, and the most likely answer will be Fundació Gala-Salvador Galí. The numbers there are 1,330,000 visitors (2010’s official data) in its three sites in North Catalonia, headed by the Teatre–Museum in Figueres (a derelict theatre turned in to a “surrealistic object” under Dali’s design). A good 130,000 of these museums-goers come from Russia and this is one of the reasons that has pushed the Fundació to have a show in the Puskhin Museum in Moscow (“Salvador Dalí: a retrospective”, from September 3rd to November 13th.) The generous selection of works, a strong presence of Gala (Dalí’s Russian partner), the dramatic set by painter and Bolshoi’s stage-designer Boris Messerer and of course, the Dalí name’s allure had lead to a resounding success in the numbers side.

 

3. And Russia in the Prado.

In another development of this 2011 Dual Year Spain – Russia, the Hermitage will land in the Museo del Prado next 8th November (“The Hermitage in the Prado”, up to 25th March 2012). ). All the forward notices point out that the Russian Ark will come loaded with treasures of all kinds an ages, from 5th BC archaeology to 20th AD avantgardes. I am sure this old-fashioned, grand mannered encyclopaedic approach will prove irresistible. In fact, curator Dr. Gabrielle Finaldi, the  Prado’s normally very focused Director of Research, has already called it “amazing, really amazing”.

 

4. Napoleonic invaders had good taste.

More on fellow Europeans touring Spain: thanks to an innovative scanning technique, a joint team of Rijksmuseum and the universities of Antwerp and Delft recorded a hidden and previously unknown portrait underneath his “Portrait of Don Ramon Satué”. The work was left unfinished, but it clearly show the sitter wearing a French military uniform completed with the highest decorations of Joseph de Bonaparte’s regime. These were only awarded to the Joseph himself or one of the 15 generals at his service. A full rendering of the findings will be published in the October issue of the Burlington Magazine. This new discovery also points to the interesting subject of leading Spanish artists’ accommodation to the French rule. Even more attractive than Goya’s is Vicente López Portaña’s case, who (in my own personal view) made real progress only when he was working for the new masters. After Napoleon’s brother was ousted from the throne (with some help from Wellington), López became the official portraitist for Fernando VII, the king that in the twisted politics of 19th century Spain, first returned as liberals’ “el Deseado” (“The Wanted”), only to finally call in the French “Saint Louis’ One Thousand Sons” to restore order and Ancient Regime. López’ continuing portraits clearly adapted to the changing political scenarios.

 

5. Paris’ perennial charm.

Thanks to a “Diaporama” signed by Lucie Agache in the always interesting Conaissance des Arts Newsletter, I come across to yet another Paris fine art fair, plainly called Paris Fine Art and open and open from 24th September to 3rd October. Had I been aware of it with some more time, I would have been really tempted to attend, since it is in these mid-range gatherings where exciting discoveries are waiting to be made. So if you want to have a try, and report back any unexpected treasure, this blog is more than open to your feedback.

 

6. Make it double.

Involving again the Connaisance des Arts Newsletter and Paris, I learn about the “Fra Angelico et les Maîtres de la Lumière” (“Fra Angelico and the Masters of Light”) exhibition in the Musée Jacquemart André in the French capital. In a model interview in the “Connaissance” website, curator Nicolas Sainte-Fare-Garnot, needs only a little more than seven minutes to broaden the topic on Fra Angelico’s passage from Middles-ages to Early Renaissance, and depict it as a passage from cloisters to city, from word-based preaching to image-based preaching, from flatness to volume and profundity through the play of light and darkness.

 

7. An Internet classic.

To open this section on features that have lasted more a decade in the online world (which counts as a century in our offline lives), this week we pay our respects to the venerable “Heilbrunn Time Line of Art History”, launched in 2000 in the Metropolitan Museum website.  Covering no less than 10,000 years of human history and no shorter than all major cultures from all parts of this world, the TOAH is always a reference when you need the big picture of all that.

 

Miss anything? Send me your good ideas either as a comment below or by email to jordi@jordidenadal.com.

 

 

 

 

 

1. Es busca: tallador per a un gran diamant en brut.

Que el Museu Nacional d’Art de Catalunya té potencial per a convertir-se en un museu de referència internacional en més d’un aspecte, és quasi un tòpic en el món de la museografia catalana. Però que encara s’ha de trobar el director o directora que ho faci possible, també. Ara hi ha una nova oportunitat. El 19 de septembre passat es va obrir la fase de presentació de candidatures per a ocupar el càrrec. El termini acaba el proper 30 d’octubre i les bases estableixen, com a requisit, que el candidat presenti “una visió clara de com de ser la situació del MNAC, en totes les seves àrees d’activitats, tant a nivell nacional com internacional”. Es tracta d’un contracte per cinc anys. Altres detalls de la convocatòria, incloent la composició del tribunal, es poden trobar a la web del MNAC.

 

2. Èxit de Dalí a Moscou.

La Fundació Gala-Salvador Galí rep uns 1.300.000 visitants (dades oficials del 2010) a les seves tres seus, capitanejades pel Teatre Museu de Figueres (un teatre en runes renovat i convertit en “objecte surrealista” segons els plans del mateix Dalí). D’aquests visitants, uns 130.000 són russos i aquesta és una de les raons que ha portat a la Fundació a organitzar una antològica al Puskhin Museum de Moscou (“Salvador Dalí: una retrospectiva”, del 3 de setembre al 13 de novembre) La generosa sel·lecció de préstecs, una presència notable de Gala (la musa russa de Dalí), l’escenografia espectacular deguda a Boris Messerer, pintor i escenògraf del Bolshoi i, naturalment, l’atractiu del nom Dalí han portat a un èxit de públic ressonant.

 

3. Rússia al Prado.

També dins de l’Any 2011 Dual Espanya – Rússia, l’Hermitage desembarcarà al Museo del Prado el proper 8 de novembre (“Tesoros del Hermitage”, fins el 25 de març de 2012). Segons el que s’ha anat avançant, l’Arca Russa arribarà carregada amb tresors de totes les classes i de tots els temps, des d’arqueologia del segle V a.C. fins a les avantguardes del segle XX d.C. Estem segurs que aquest enfoc enciclopèdic, amb un toc tradicional, serà irrestible. De fet, el Dr. Gabrielle Finaldi, comissari de la mostra i Director de Recerca al Prado, ja l’ha qualificada de “meravellosa”.

 

4. Els invasors tenien bon gust.

Gràcies a una innovadora tècnica d’escaneig, un equip conjunt del Rijksmuseum i les universitats d’Anvers i Delft, han descobert un retrat desconegut de Goya, amagat sota el “Retrat de Ramon Satué” a la col·lecció del museu. Encara que es tracta d’una obra inacabada, es pot apreciar clarament que el retratat vestia un uniforme francès i ostentava les condecoracions més altes del règim de Joseph de Bonaparte, només concedides als seus generals. Es publicarà un article sobre la descoberta a l’edició d’octubre del Burlington Magazine. En qualsevol cas, es tracta d’un cas interessant per estudiar l’adaptació dels artistes espanyols al nou règim.

 

5. L’etern atractiu de Paris.

Gràcies a un “Diaporama” firmat per Lucie Agache a la sempre interessant Conaissance des Arts Newsletter, ens ha arribat la notícia d’una altra fira d’art a Paris, anomenada simplement “Paris Fine Art” i oberta des del 24 de setembre al 3 d’octubre. Si ho haguéssim sabut amb més temps, segur que hi haguéssim anat, perquè en aquestes fires mitjanes es poden fer bones descobertes. Cas que us hi animéssiu i després volguéssiu fer-nos saber els vostres descobriments, aquest blog està del tot obert.

 

6. I per partida doble.

Un altre cop gràcies a la combinació de Connaisance des Arts Newsletter i Paris, donem notícia de l’exposició “Fra Angelico et les Maîtres de la Lumière” al Musée Jacquemart André de la capital francesa. En una entrevista modèlica a la mateixa web de Connaissance el comissari Nicolas Sainte-Fare-Garnot necessita només uns 7 minuts per ampliar el tema del Fra Angelico com el pas entre l’Edat Mitjana i el Renaixement a altres aspectes: el past del claustre a la ciutat, el pas de la prèdica basada en la paraula a la prèdica basada en la imatge, el pas de la pintura plana a la perspectiva amb profunditat, aconseguida gràcies al joc de la llum i l’ombra.

 

7. Un clàssic d’Internet.

Comencem aquesta nova secció sobre projectes que han durat més d’una dècada en el món online (és a dir, un segle en les nostres vides offline) i destaquem la venerable  “Heilbrunn Time Line of Art History”, inaugurada al 2000 a la web del Metropolitan Museum website.  Cobreix no menys de 10.000 anys d’història i totes les grans cultures d’aquest món, de manera que sempre és la referència quan es necessita el gran marc general.

Trobeu a faltar alguna cosa? Envieu-me les vostres bones idees com a comentari aquí sota o bé per email a  jordi@jordidenadal.com.

 

1. The dethroned pair.

As is already known, the king of the forthcoming blockbuster exhibition at the National Gallery in London (“Leonardo da Vinci: Painter at the Court of Milan”, from 9 November 2011 to 5 February 2012) will be “Salvator Mundi”, an oil on panel discovered and attributed to the master in a not-so-long process, begun in 2005 in the shop of the New York dealer Robert Simon, and finished only recently. A study entitled “The Lost Christ of Leonardo” is rumoured to be published by Yale University Press late this December.  For an interesting account of the whole story, see the press note issued on behalf of Mr Simon. However, if this painting had not been included in the show, then the crown would have been shared by a pair: the National Gallery’s “Virgin of the Rocks” and the Louvre’s version of the same subject. For a good introduction on the matter, I would suggest the exercise carried out by curator Luke Syson, asked by artinfo to tell the differences between the two paintings.

 

2. The rising of the online official catalogue.

The same National Gallery continues publishing its new series of catalogues of its entire collection. But from time to time, it offers some of the new entries in advance ofthe corresponding volume, by posting them on its website. In doing this, the NG is following a new trend in the museum world, whose most radical expression is to be found in the Fundació Gala – Salvador Dalí in Figueres. This institution is sharing online, in a work-in-progress basis, every single entry of the catalogue raisonné it is currently compiling of Dalí’s paintings, which includes works owned by others than the Foundation.

 

3. Cassirer’s legend is becoming history.

Swiss Nimbus has published the first volume of the history of the legendary Cassirer Kunstsalon, which was established in Berlin from 1898 to 1933 and became a powerhouse for Impressionism and Post-Impressionism paintings (”Kunstsalon Cassirer. Die Ausstellungen 1898-1905“ , 1078 pages in two books, for 98 € from the publisher’s website). The four-volume venture plans to publish a new volume every autumn up to 2014. The editors in chief are the co-owners of the publishing house, publisher Bernard Echter and gallerist Walter Feilchenfeldt. Their aim is to provide not only an historical account, but also a complete catalogue of all the works traded by the firm. Among the featured works is Pissarro’s Rue Saint Honoré, 1897, now in the Thyssen-Bornemizsa Museum in Madrid. This is the only work in a Spanish public institution affected by a restitution legal dispute – between Cassirer’s heirs and Spain. For an account of the case by the “Commission for Art Recovery” (Cassirer’s representatives), go to his website.

 

4. Quid pro quo.

In a type of funding deal that is becoming increasingly popular in Spain, the Catalan savings bank “La Caixa” will exhibit nearly 100 of Goya’s works in its “CaixaFòrum” space in Barcelona, from March 15 to June 24, 2012. It is the first fruit of La Caixa’s renewed support, worth 2.5 million € over the next four years, for “El Arte de Educar” (“The Art of Educating”), a school-orientated education programme first launched in 2009. According to press reports, the exhibition, under the enigmatic name  “Goya: Luces y Sombras”  (“Goya: Lights and Shadows”) will focus on comparing Goya’s commissioned works against the master’s self-initiated outputs, and Goya’s “La Maja vestida” (“The Clothed Maja”) will be its star. It will come with the guarantee provided by the curatorship of two leading scholars from the Prado’s ranks:  Manuela Mena, Chief Curator for 17th century Paintings and Goya, and José Manuel Matilla, Director of the Drawings and Prints Department. See the short but attractive piece by Carmen del Vando Blanco in the online version of Il Giornale dell’Arte, with a further warning on Goya’s paintings in the church of the Aula Dei Charterhouse in Zaragoza.

 

5. The extraordinary career of Dr. James Cuno.

Director of the Harvard University Art Museums and Professor of the History of Art and Architecture at Harvard (1991-2003); Director and Professor of the Courtauld Institute of Art, University of London (2002-2004); Director of the Art Institute of Chicago (2004-2011); Dr. James Cuno took his new job last August as President and CEO of the J. Paul Getty Trust, Los Angeles. Besides that, keen readers of “Whose Muse? Art Museums and Public Trust” (Princenton University Press, 2003), edited by Dr. Cuno, will be happy to learn about his upcoming “Museums Matter: In Praise of the Encyclopaedic Museum”, (University of Chicago Press, by December this year).

 

6. Why tearing down a poster is not that fair.

This beautifully long video from the Art Institute Chicago’s blog showcases the French-born artist Alexis Petroff unveiling the hard work behind the humble and noble art of stencilled posters.

 

7. Brass birds do fly away from their fences.

Sorry, but we could resist this story about a double-headed Imperial eagle flying in 2007 over the Nevsky Prospect and nesting in a nearby courtyard, aptly renamed “The Bird’s Yard”. The embellishment was returned in May this year to its original place at the top of one of The Hermitage’s fences.

 

Miss anything? Send me your good ideas either as a comment below or by email to jordi@jordidenadal.com.

 

1. La parella destronada.

El rei de la propera gran exposició a la National Gallery de Londres (“Leonardo da Vinci: Painter at the Court of Milan”, del 9 de novembre de 2011 al 5 de febrer de 2012) serà el “Salvator Mundi”, un oli sobre taula redescobert i atribuït al mestre, després d’un procés que va començar el 2005 a la galeria de Robert Simon de Nova York i que s’ha tancat recentment. S’ha anunciat la publicació d’un estudi titulat “The Lost Christ of Leonardo”  per a finals de desembre, a la Yale University Press.  Per a una explicació interessant del cas es pot consultar la nota de premsa publicada en nom de Robert Simon. Tanmateix, si aquesta obra no s’hagués inclòs a l’exposició, la corona hauria estat compartida per una parella: la “Verge de les Roques”  de la National Gallery i la versió del mateix tema del Louvre. Una bona introducció a aquestes obres és l’exercici de comparació que  Luke Syson, el comissari, va dur a terme a instàncies d’artinfo.

 

2. El catàleg oficial online s’expandeix.

La mateixa National Gallery continua amb la publicació dels seus nous catàlegs de tota la seva col.lecció. Però de tant en quant i abans del corresponent volum en paper, ofereix algunes de les noves fitxes a través de la web. D’aquesta manera, segueix una tendència creixent en el món dels museus, l’expressió més radical de la qual correspon a la web de la Fundació Gala – Salvador Dalí. Aquesta institució comparteix, a mesura que es completen, totes i cadascuna de les fitxes del seu catàleg raonat de pintures de Dalí, en el qual s’inclouen també les obres de tercers.

 

3. La llegenda de Cassirer es torna història.

L’editorial suïssa Nimbus ha publicat el primer volum de la història del llegendari Cassirer Kunstsalon que, establert a Berlín entre 1898 i 1933, esdevingué un dels focus més importants per a l’impressionisme i el post-impressionisme (”Kunstsalon Cassirer. Die Ausstellungen 1898-1905“ , 1078 pàgines en dos llibres, per 98 €  a la web de l’editorial). Estan previstos un total de quatre volums, que s’aniran publicant cada tardor fins al 2014. Els directors de l’obra són els propietaris de l’editorial: l’editor Bernard Echter i el galerista Walter Feilchenfeldt. La seva intenció és oferir no només una història detallada, sinó també el catàleg complet de totes les obres d’art gestionades per la firma. Entre les obres incloses, hi ha l’oli de Pissarro Rue Saint Honoré, 1897, ara al museu Thyssen-Bornemizsa Museum de Madrid. Aquesta és la única obra en una institució espanyola afectada per un cas de restitució, en el qual s’enfronten els hereus de Cassirer i l’Estat Espanyol. Un resum del cas, des del punt de vista de la “Commission for Art Recovery” (els representants de Cassirer), es pot consultar a la seva web.

 

4. Quid pro quo.

Gràcies a un tipus de contracte cada cop més usat, la Caixa exposarà prop de 100 obres de Goya al Caixafòrum de Barcelona, des del 15 de març al 24 de juny de 2012. És el primer fruit de la renovació del finançament de la Caixa, per 2,5 milions d’euros durant els propers quatre anys, del programa educatiu “El Arte de Educar”, orientat a les escoles i iniciat al 2009. D’acord amb les notícies de premsa, l’exposició, amb l’enigmàtic títol de “Goya: Luces y Sombras” , es centrarà en la comparació de les obres de Goya degudes a encàrrecs i les nascudes de la seva pròpia iniciativa. La seva obra estrella serà “La Maja vestida” i comptarà amb la garantia de dos dels especialistes més destacats, provinents del mateix Prado: Manuela Mena, Conservadora en Cap de la Pintura del Segle XVII i de Goya i José Manuel Matilla, Director del Departament de Dibuix i Gravat. Us recomanem l’article, curt però substanciós, de Carmen del Vando Blanco a la versió online de Il Giornale dell’Arte, en el qual trobareu un avís sobre el futur dels frescos de Goya a la Cartoixa d’Aula Dei, a Saragossa.

 

5. L’extraordinària carrera del Dr. James Cuno.

Director del Harvard University Art Museums i Professor of the History of Art and Architecture a  Harvard (1991-2003); Director i Professor del the Courtauld Institute of Art, University of London (2002-2004); Director de l’Art Institute of Chicago (2004-2011); el Dr. James Cuno es va incorporar l’agost passat al seu nou treball com a President i CEO del J. Paul Getty Trust, Los Angeles. D’altra banda, els qui van gaudir amb “Whose Muse? Art Museums and Public Trust” (Princenton University Press, 2003), dirigit pel Dr. Cuno, els agradarà saber que per al proper desembre està prevista la publicació del seu llibre “Museums Matter: In Praise of the Encyclopaedic Museum”, (University of Chicago Press).

 

6. Perquè destrossar un pòster no és tan bona idea.

En aquest vídeo, llarg i interessant, que hem trobat  al blog de l’Art Institute Chicago, l’artista Alexis Petroff ens descobreix el dur treball que hi ha darrera d’un pòster fet amb la tècnica de plantilles.

 

7. Els ocells de ferro també volen.

Ja ens disculpareu, però no ens hem pogut resistir a aquesta petita història sobre una àliga imperial de doble cap que, al 2007, va volar sobre la Perspectiva Nevsky de Sant Petersburg fins a trobar un nou niu en un celobert proper, el qual va ser rebatejat amb encert com a “Pati de l’Ocell”. L’ornament va ser retornat al seu lloc a la tanca de l’Ermitage el maig d’aquest any.

 

Trobeu a faltar alguna cosa? Envieu-me les vostres bones idees com a comentari aquí sota o bé per email a  jordi@jordidenadal.com.