Mes: setembre 2011

1. Es busca: tallador per a un gran diamant en brut.

Que el Museu Nacional d’Art de Catalunya té potencial per a convertir-se en un museu de referència internacional en més d’un aspecte, és quasi un tòpic en el món de la museografia catalana. Però que encara s’ha de trobar el director o directora que ho faci possible, també. Ara hi ha una nova oportunitat. El 19 de septembre passat es va obrir la fase de presentació de candidatures per a ocupar el càrrec. El termini acaba el proper 30 d’octubre i les bases estableixen, com a requisit, que el candidat presenti “una visió clara de com de ser la situació del MNAC, en totes les seves àrees d’activitats, tant a nivell nacional com internacional”. Es tracta d’un contracte per cinc anys. Altres detalls de la convocatòria, incloent la composició del tribunal, es poden trobar a la web del MNAC.

2. Èxit de Dalí a Moscou.

La Fundació Gala-Salvador Galí rep uns 1.300.000 visitants (dades oficials del 2010) a les seves tres seus, capitanejades pel Teatre Museu de Figueres (un teatre en runes renovat i convertit en “objecte surrealista” segons els plans del mateix Dalí). D’aquests visitants, uns 130.000 són russos i aquesta és una de les raons que ha portat a la Fundació a organitzar una antològica al Puskhin Museum de Moscou (“Salvador Dalí: una retrospectiva”, del 3 de setembre al 13 de novembre) La generosa sel·lecció de préstecs, una presència notable de Gala (la musa russa de Dalí), l’escenografia espectacular deguda a Boris Messerer, pintor i escenògraf del Bolshoi i, naturalment, l’atractiu del nom Dalí han portat a un èxit de públic ressonant.

3. Rússia al Prado.

També dins de l’Any 2011 Dual Espanya – Rússia, l’Hermitage desembarcarà al Museo del Prado el proper 8 de novembre (“Tesoros del Hermitage”, fins el 25 de març de 2012). Segons el que s’ha anat avançant, l’Arca Russa arribarà carregada amb tresors de totes les classes i de tots els temps, des d’arqueologia del segle V a.C. fins a les avantguardes del segle XX d.C. Estem segurs que aquest enfoc enciclopèdic, amb un toc tradicional, serà irrestible. De fet, el Dr. Gabrielle Finaldi, comissari de la mostra i Director de Recerca al Prado, ja l’ha qualificada de “meravellosa”.

4. Els invasors tenien bon gust.

Gràcies a una innovadora tècnica d’escaneig, un equip conjunt del Rijksmuseum i les universitats d’Anvers i Delft, han descobert un retrat desconegut de Goya, amagat sota el “Retrat de Ramon Satué” a la col·lecció del museu. Encara que es tracta d’una obra inacabada, es pot apreciar clarament que el retratat vestia un uniforme francès i ostentava les condecoracions més altes del règim de Joseph de Bonaparte, només concedides als seus generals. Es publicarà un article sobre la descoberta a l’edició d’octubre del Burlington Magazine. En qualsevol cas, es tracta d’un cas interessant per estudiar l’adaptació dels artistes espanyols al nou règim.

5. L’etern atractiu de Paris.

Gràcies a un “Diaporama” firmat per Lucie Agache a la sempre interessant Conaissance des Arts Newsletter, ens ha arribat la notícia d’una altra fira d’art a Paris, anomenada simplement “Paris Fine Art” i oberta des del 24 de setembre al 3 d’octubre. Si ho haguéssim sabut amb més temps, segur que hi haguéssim anat, perquè en aquestes fires mitjanes es poden fer bones descobertes. Cas que us hi animéssiu i després volguéssiu fer-nos saber els vostres descobriments, aquest blog està del tot obert.

6. I per partida doble.

Un altre cop gràcies a la combinació de Connaisance des Arts Newsletter i Paris, donem notícia de l’exposició “Fra Angelico et les Maîtres de la Lumière” al Musée Jacquemart André de la capital francesa. En una entrevista modèlica a la mateixa web de Connaissance el comissari Nicolas Sainte-Fare-Garnot necessita només uns 7 minuts per ampliar el tema del Fra Angelico com el pas entre l’Edat Mitjana i el Renaixement a altres aspectes: el past del claustre a la ciutat, el pas de la prèdica basada en la paraula a la prèdica basada en la imatge, el pas de la pintura plana a la perspectiva amb profunditat, aconseguida gràcies al joc de la llum i l’ombra.

7. Un clàssic d’Internet.

Comencem aquesta nova secció sobre projectes que han durat més d’una dècada en el món online (és a dir, un segle en les nostres vides offline) i destaquem la venerable  “Heilbrunn Time Line of Art History”, inaugurada al 2000 a la web del Metropolitan Museum website.  Cobreix no menys de 10.000 anys d’història i totes les grans cultures d’aquest món, de manera que sempre és la referència quan es necessita el gran marc general.

Trobeu a faltar alguna cosa? Envieu-me les vostres bones idees com a comentari aquí sota o bé per email a  jordi@jordidenadal.com.

1. Wanted: a keeper for a hidden gem.

Ask for a museum in Barcelona, and everybody will say Museu Picasso, whose collection of youthful works, examples of the Menina’s series from the fifties and other pockets of the master’s oeuvre attract a respectable 1,369,000 visitors (2010’s data from TAN) to its dwellings in the Gothic Quartier. But there is yet another jewel in the city, placed at the top of Montjuïc hill overseeing the urban grid and the sea: the Museu Nacional d’Art de Catalunya (National Gallery of Catalonia), that claims to show “1,000 years of Catalan Art” and actually houses one of the finest Romanesque collections in the world.  The Museu is now searching for a new director.  The open contest was launched last Monday 19th September, and deadline for applications is next October 30, 2011. The outlines state as key requirement to come up with “a clear vision of what the situation of the MNAC should be in all areas of its activity, both at the national and international level”, and the deal will be for five years. Other details, including the composition of the deciding committee, can be found in the MNAC’s  website.

2. Dalí’s hype in Moscow.

Ask again for a museum, but in Catalonia, and the most likely answer will be Fundació Gala-Salvador Galí. The numbers there are 1,330,000 visitors (2010’s official data) in its three sites in North Catalonia, headed by the Teatre–Museum in Figueres (a derelict theatre turned in to a “surrealistic object” under Dali’s design). A good 130,000 of these museums-goers come from Russia and this is one of the reasons that has pushed the Fundació to have a show in the Puskhin Museum in Moscow (“Salvador Dalí: a retrospective”, from September 3rd to November 13th.) The generous selection of works, a strong presence of Gala (Dalí’s Russian partner), the dramatic set by painter and Bolshoi’s stage-designer Boris Messerer and of course, the Dalí name’s allure had lead to a resounding success in the numbers side.

3. And Russia in the Prado.

In another development of this 2011 Dual Year Spain – Russia, the Hermitage will land in the Museo del Prado next 8th November (“The Hermitage in the Prado”, up to 25th March 2012). ). All the forward notices point out that the Russian Ark will come loaded with treasures of all kinds an ages, from 5th BC archaeology to 20th AD avantgardes. I am sure this old-fashioned, grand mannered encyclopaedic approach will prove irresistible. In fact, curator Dr. Gabrielle Finaldi, the  Prado’s normally very focused Director of Research, has already called it “amazing, really amazing”.

4. Napoleonic invaders had good taste.

More on fellow Europeans touring Spain: thanks to an innovative scanning technique, a joint team of Rijksmuseum and the universities of Antwerp and Delft recorded a hidden and previously unknown portrait underneath his “Portrait of Don Ramon Satué”. The work was left unfinished, but it clearly show the sitter wearing a French military uniform completed with the highest decorations of Joseph de Bonaparte’s regime. These were only awarded to the Joseph himself or one of the 15 generals at his service. A full rendering of the findings will be published in the October issue of the Burlington Magazine. This new discovery also points to the interesting subject of leading Spanish artists’ accommodation to the French rule. Even more attractive than Goya’s is Vicente López Portaña’s case, who (in my own personal view) made real progress only when he was working for the new masters. After Napoleon’s brother was ousted from the throne (with some help from Wellington), López became the official portraitist for Fernando VII, the king that in the twisted politics of 19th century Spain, first returned as liberals’ “el Deseado” (“The Wanted”), only to finally call in the French “Saint Louis’ One Thousand Sons” to restore order and Ancient Regime. López’ continuing portraits clearly adapted to the changing political scenarios.

5. Paris’ perennial charm.

Thanks to a “Diaporama” signed by Lucie Agache in the always interesting Conaissance des Arts Newsletter, I come across to yet another Paris fine art fair, plainly called Paris Fine Art and open and open from 24th September to 3rd October. Had I been aware of it with some more time, I would have been really tempted to attend, since it is in these mid-range gatherings where exciting discoveries are waiting to be made. So if you want to have a try, and report back any unexpected treasure, this blog is more than open to your feedback.

6. Make it double.

Involving again the Connaisance des Arts Newsletter and Paris, I learn about the “Fra Angelico et les Maîtres de la Lumière” (“Fra Angelico and the Masters of Light”) exhibition in the Musée Jacquemart André in the French capital. In a model interview in the “Connaissance” website, curator Nicolas Sainte-Fare-Garnot, needs only a little more than seven minutes to broaden the topic on Fra Angelico’s passage from Middles-ages to Early Renaissance, and depict it as a passage from cloisters to city, from word-based preaching to image-based preaching, from flatness to volume and profundity through the play of light and darkness.

7. An Internet classic.

To open this section on features that have lasted more a decade in the online world (which counts as a century in our offline lives), this week we pay our respects to the venerable “Heilbrunn Time Line of Art History”, launched in 2000 in the Metropolitan Museum website.  Covering no less than 10,000 years of human history and no shorter than all major cultures from all parts of this world, the TOAH is always a reference when you need the big picture of all that.

Miss anything? Send me your good ideas either as a comment below or by email to jordi@jordidenadal.com.

1. The dethroned pair.

As is already known, the king of the forthcoming blockbuster exhibition at the National Gallery in London (“Leonardo da Vinci: Painter at the Court of Milan”, from 9 November 2011 to 5 February 2012) will be “Salvator Mundi”, an oil on panel discovered and attributed to the master in a not-so-long process, begun in 2005 in the shop of the New York dealer Robert Simon, and finished only recently. A study entitled “The Lost Christ of Leonardo” is rumoured to be published by Yale University Press late this December.  For an interesting account of the whole story, see the press note issued on behalf of Mr Simon. However, if this painting had not been included in the show, then the crown would have been shared by a pair: the National Gallery’s “Virgin of the Rocks” and the Louvre’s version of the same subject. For a good introduction on the matter, I would suggest the exercise carried out by curator Luke Syson, asked by artinfo to tell the differences between the two paintings.

2. The rising of the online official catalogue.

The same National Gallery continues publishing its new series of catalogues of its entire collection. But from time to time, it offers some of the new entries in advance ofthe corresponding volume, by posting them on its website. In doing this, the NG is following a new trend in the museum world, whose most radical expression is to be found in the Fundació Gala – Salvador Dalí in Figueres. This institution is sharing online, in a work-in-progress basis, every single entry of the catalogue raisonné it is currently compiling of Dalí’s paintings, which includes works owned by others than the Foundation.

3. Cassirer’s legend is becoming history.

Swiss Nimbus has published the first volume of the history of the legendary Cassirer Kunstsalon, which was established in Berlin from 1898 to 1933 and became a powerhouse for Impressionism and Post-Impressionism paintings (”Kunstsalon Cassirer. Die Ausstellungen 1898-1905“ , 1078 pages in two books, for 98 € from the publisher’s website). The four-volume venture plans to publish a new volume every autumn up to 2014. The editors in chief are the co-owners of the publishing house, publisher Bernard Echter and gallerist Walter Feilchenfeldt. Their aim is to provide not only an historical account, but also a complete catalogue of all the works traded by the firm. Among the featured works is Pissarro’s Rue Saint Honoré, 1897, now in the Thyssen-Bornemizsa Museum in Madrid. This is the only work in a Spanish public institution affected by a restitution legal dispute – between Cassirer’s heirs and Spain. For an account of the case by the “Commission for Art Recovery” (Cassirer’s representatives), go to his website.

4. Quid pro quo.

In a type of funding deal that is becoming increasingly popular in Spain, the Catalan savings bank “La Caixa” will exhibit nearly 100 of Goya’s works in its “CaixaFòrum” space in Barcelona, from March 15 to June 24, 2012. It is the first fruit of La Caixa’s renewed support, worth 2.5 million € over the next four years, for “El Arte de Educar” (“The Art of Educating”), a school-orientated education programme first launched in 2009. According to press reports, the exhibition, under the enigmatic name  “Goya: Luces y Sombras”  (“Goya: Lights and Shadows”) will focus on comparing Goya’s commissioned works against the master’s self-initiated outputs, and Goya’s “La Maja vestida” (“The Clothed Maja”) will be its star. It will come with the guarantee provided by the curatorship of two leading scholars from the Prado’s ranks:  Manuela Mena, Chief Curator for 17th century Paintings and Goya, and José Manuel Matilla, Director of the Drawings and Prints Department. See the short but attractive piece by Carmen del Vando Blanco in the online version of Il Giornale dell’Arte, with a further warning on Goya’s paintings in the church of the Aula Dei Charterhouse in Zaragoza.

5. The extraordinary career of Dr. James Cuno.

Director of the Harvard University Art Museums and Professor of the History of Art and Architecture at Harvard (1991-2003); Director and Professor of the Courtauld Institute of Art, University of London (2002-2004); Director of the Art Institute of Chicago (2004-2011); Dr. James Cuno took his new job last August as President and CEO of the J. Paul Getty Trust, Los Angeles. Besides that, keen readers of “Whose Muse? Art Museums and Public Trust” (Princenton University Press, 2003), edited by Dr. Cuno, will be happy to learn about his upcoming “Museums Matter: In Praise of the Encyclopaedic Museum”, (University of Chicago Press, by December this year).

6. Why tearing down a poster is not that fair.

This beautifully long video from the Art Institute Chicago’s blog showcases the French-born artist Alexis Petroff unveiling the hard work behind the humble and noble art of stencilled posters.

7. Brass birds do fly away from their fences.

Sorry, but we could resist this story about a double-headed Imperial eagle flying in 2007 over the Nevsky Prospect and nesting in a nearby courtyard, aptly renamed “The Bird’s Yard”. The embellishment was returned in May this year to its original place at the top of one of The Hermitage’s fences.

Miss anything? Send me your good ideas either as a comment below or by email to jordi@jordidenadal.com.

1. La parella destronada.

El rei de la propera gran exposició a la National Gallery de Londres (“Leonardo da Vinci: Painter at the Court of Milan”, del 9 de novembre de 2011 al 5 de febrer de 2012) serà el “Salvator Mundi”, un oli sobre taula redescobert i atribuït al mestre, després d’un procés que va començar el 2005 a la galeria de Robert Simon de Nova York i que s’ha tancat recentment. S’ha anunciat la publicació d’un estudi titulat “The Lost Christ of Leonardo”  per a finals de desembre, a la Yale University Press.  Per a una explicació interessant del cas es pot consultar la nota de premsa publicada en nom de Robert Simon. Tanmateix, si aquesta obra no s’hagués inclòs a l’exposició, la corona hauria estat compartida per una parella: la “Verge de les Roques”  de la National Gallery i la versió del mateix tema del Louvre. Una bona introducció a aquestes obres és l’exercici de comparació que  Luke Syson, el comissari, va dur a terme a instàncies d’artinfo.

2. El catàleg oficial online s’expandeix.

La mateixa National Gallery continua amb la publicació dels seus nous catàlegs de tota la seva col.lecció. Però de tant en quant i abans del corresponent volum en paper, ofereix algunes de les noves fitxes a través de la web. D’aquesta manera, segueix una tendència creixent en el món dels museus, l’expressió més radical de la qual correspon a la web de la Fundació Gala – Salvador Dalí. Aquesta institució comparteix, a mesura que es completen, totes i cadascuna de les fitxes del seu catàleg raonat de pintures de Dalí, en el qual s’inclouen també les obres de tercers.

3. La llegenda de Cassirer es torna història.

L’editorial suïssa Nimbus ha publicat el primer volum de la història del llegendari Cassirer Kunstsalon que, establert a Berlín entre 1898 i 1933, esdevingué un dels focus més importants per a l’impressionisme i el post-impressionisme (”Kunstsalon Cassirer. Die Ausstellungen 1898-1905“ , 1078 pàgines en dos llibres, per 98 €  a la web de l’editorial). Estan previstos un total de quatre volums, que s’aniran publicant cada tardor fins al 2014. Els directors de l’obra són els propietaris de l’editorial: l’editor Bernard Echter i el galerista Walter Feilchenfeldt. La seva intenció és oferir no només una història detallada, sinó també el catàleg complet de totes les obres d’art gestionades per la firma. Entre les obres incloses, hi ha l’oli de Pissarro Rue Saint Honoré, 1897, ara al museu Thyssen-Bornemizsa Museum de Madrid. Aquesta és la única obra en una institució espanyola afectada per un cas de restitució, en el qual s’enfronten els hereus de Cassirer i l’Estat Espanyol. Un resum del cas, des del punt de vista de la “Commission for Art Recovery” (els representants de Cassirer), es pot consultar a la seva web.

4. Quid pro quo.

Gràcies a un tipus de contracte cada cop més usat, la Caixa exposarà prop de 100 obres de Goya al Caixafòrum de Barcelona, des del 15 de març al 24 de juny de 2012. És el primer fruit de la renovació del finançament de la Caixa, per 2,5 milions d’euros durant els propers quatre anys, del programa educatiu “El Arte de Educar”, orientat a les escoles i iniciat al 2009. D’acord amb les notícies de premsa, l’exposició, amb l’enigmàtic títol de “Goya: Luces y Sombras” , es centrarà en la comparació de les obres de Goya degudes a encàrrecs i les nascudes de la seva pròpia iniciativa. La seva obra estrella serà “La Maja vestida” i comptarà amb la garantia de dos dels especialistes més destacats, provinents del mateix Prado: Manuela Mena, Conservadora en Cap de la Pintura del Segle XVII i de Goya i José Manuel Matilla, Director del Departament de Dibuix i Gravat. Us recomanem l’article, curt però substanciós, de Carmen del Vando Blanco a la versió online de Il Giornale dell’Arte, en el qual trobareu un avís sobre el futur dels frescos de Goya a la Cartoixa d’Aula Dei, a Saragossa.

5. L’extraordinària carrera del Dr. James Cuno.

Director del Harvard University Art Museums i Professor of the History of Art and Architecture a  Harvard (1991-2003); Director i Professor del the Courtauld Institute of Art, University of London (2002-2004); Director de l’Art Institute of Chicago (2004-2011); el Dr. James Cuno es va incorporar l’agost passat al seu nou treball com a President i CEO del J. Paul Getty Trust, Los Angeles. D’altra banda, els qui van gaudir amb “Whose Muse? Art Museums and Public Trust” (Princenton University Press, 2003), dirigit pel Dr. Cuno, els agradarà saber que per al proper desembre està prevista la publicació del seu llibre “Museums Matter: In Praise of the Encyclopaedic Museum”, (University of Chicago Press).

6. Perquè destrossar un pòster no és tan bona idea.

En aquest vídeo, llarg i interessant, que hem trobat  al blog de l’Art Institute Chicago, l’artista Alexis Petroff ens descobreix el dur treball que hi ha darrera d’un pòster fet amb la tècnica de plantilles.

7. Els ocells de ferro també volen.

Ja ens disculpareu, però no ens hem pogut resistir a aquesta petita història sobre una àliga imperial de doble cap que, al 2007, va volar sobre la Perspectiva Nevsky de Sant Petersburg fins a trobar un nou niu en un celobert proper, el qual va ser rebatejat amb encert com a “Pati de l’Ocell”. L’ornament va ser retornat al seu lloc a la tanca de l’Ermitage el maig d’aquest any.

Trobeu a faltar alguna cosa? Envieu-me les vostres bones idees com a comentari aquí sota o bé per email a  jordi@jordidenadal.com.