1. En quin moment la passió per compartir l’experiència de l’art afecta aquesta mateixa experiència? Aquesta és la pregunta clau (no gaire ben traduïda!) d’un article interessant al The New Yorker sobre la massificació als museus (Peter Schjedahl “Art All Over”, 7 d’agost 2014 , online). Sense caure en el mite de l’esteta solitari, diria que potser del que es tracta és que els museus donin una oportunitat raonable de gaudir de les grans obres. De vegades, això voldrà dir restringir l’accés segons un horari d’entrada o qualsevol altres criteri objectiu. Però com que no tot el gran art és art famós, de vegades això voldrà dir intentar atreure més públic. 2. Ecos de Venècia. Aquesta crítica a The New Republic de la darrera Bienal d’Arquitectura de Venècia defensa que, enlloc de la modernitat internacional uniformitzadora, el que s’ha donat entre els anys 50 i ara és un “situated modernism” (“modernitat arrelada”?), és a dir, una adaptació local creativa d’un llenguatge nou més o menys compartit. S’hi destaca José A. Coderch i Josep Llinàs. 3. Europa, Europa. Gràcies a Le blog de l’Apahau, sabem que la Universitat d’Artois ha convocat un seminari sobre un grup d’intel·lectuals alemanys que, durant la Primera Guerra Mundial, es van preocupar de protegir els monuments històrics als territoris que l’exèrcit del Reich anava ocupant al Nord de França, Bèlgica, Polònia, els Països Bàltics i Itàlia. 4. Primer la reina, després potser els alemanys. A Your Paintings, promoguda per la BBC i la Public Catalogue Fundation, ja les està imitant la Royal Collection amb el seu Paintings Condition Survey. Ara arthistoricum.net, una “biblioteca virtual d’història de l’art” liderada per la Sächsischen Landesbibliothek, Staats- und Universitätsbibliothek Dresden (SLUB), i la Universitätsbibliothek Heidelberg, es pregunta si no valdria pena fer un esforç similar per a fotografiar, classificar i publicar on-line tots els olis en col·leccions públiques o obertes al públic a Alemanya. 5. Clàssics de la web: Auf Deutsch. Des de 2001, ArtHist.net és un dels grans portals d’informació sobre l’actualitat en història de l’art, i un dels pocs que anuncia oportunitats laborals en museus, universitats i similars. No tè pèrdua. 6. Llarga vida al RKD! Si mai us trobeu amb un oli d’escola holandesa que us fa bona pinta, no ho dubteu: dirigiu-vos al RKD (Rijksbureau van Kunsthistorische Documentatie, www.rkd.nl). A mi m’acaben de soprendre gratament amb una atribució inesperada. 7. És culpa de l’iphone. De tant en tant, aniré penjant fotos de les obres de les noves sales de XIX i XX del MNAC. Avui el bronze d’ Enric Casanova (1882-1948) titulat Voyou (23,4 x 13,5 x 16,5cm).