1. La parella destronada.
El rei de la propera gran exposició a la National Gallery de Londres (“Leonardo da Vinci: Painter at the Court of Milan”, del 9 de novembre de 2011 al 5 de febrer de 2012) serà el “Salvator Mundi”, un oli sobre taula redescobert i atribuït al mestre, després d’un procés que va començar el 2005 a la galeria de Robert Simon de Nova York i que s’ha tancat recentment. S’ha anunciat la publicació d’un estudi titulat “The Lost Christ of Leonardo” per a finals de desembre, a la Yale University Press. Per a una explicació interessant del cas es pot consultar la nota de premsa publicada en nom de Robert Simon. Tanmateix, si aquesta obra no s’hagués inclòs a l’exposició, la corona hauria estat compartida per una parella: la “Verge de les Roques” de la National Gallery i la versió del mateix tema del Louvre. Una bona introducció a aquestes obres és l’exercici de comparació que Luke Syson, el comissari, va dur a terme a instàncies d’artinfo.
2. El catàleg oficial online s’expandeix.
La mateixa National Gallery continua amb la publicació dels seus nous catàlegs de tota la seva col.lecció. Però de tant en quant i abans del corresponent volum en paper, ofereix algunes de les noves fitxes a través de la web. D’aquesta manera, segueix una tendència creixent en el món dels museus, l’expressió més radical de la qual correspon a la web de la Fundació Gala – Salvador Dalí. Aquesta institució comparteix, a mesura que es completen, totes i cadascuna de les fitxes del seu catàleg raonat de pintures de Dalí, en el qual s’inclouen també les obres de tercers.
3. La llegenda de Cassirer es torna història.
L’editorial suïssa Nimbus ha publicat el primer volum de la història del llegendari Cassirer Kunstsalon que, establert a Berlín entre 1898 i 1933, esdevingué un dels focus més importants per a l’impressionisme i el post-impressionisme (”Kunstsalon Cassirer. Die Ausstellungen 1898-1905“ , 1078 pàgines en dos llibres, per 98 € a la web de l’editorial). Estan previstos un total de quatre volums, que s’aniran publicant cada tardor fins al 2014. Els directors de l’obra són els propietaris de l’editorial: l’editor Bernard Echter i el galerista Walter Feilchenfeldt. La seva intenció és oferir no només una història detallada, sinó també el catàleg complet de totes les obres d’art gestionades per la firma. Entre les obres incloses, hi ha l’oli de Pissarro Rue Saint Honoré, 1897, ara al museu Thyssen-Bornemizsa Museum de Madrid. Aquesta és la única obra en una institució espanyola afectada per un cas de restitució, en el qual s’enfronten els hereus de Cassirer i l’Estat Espanyol. Un resum del cas, des del punt de vista de la “Commission for Art Recovery” (els representants de Cassirer), es pot consultar a la seva web.
4. Quid pro quo.
Gràcies a un tipus de contracte cada cop més usat, la Caixa exposarà prop de 100 obres de Goya al Caixafòrum de Barcelona, des del 15 de març al 24 de juny de 2012. És el primer fruit de la renovació del finançament de la Caixa, per 2,5 milions d’euros durant els propers quatre anys, del programa educatiu “El Arte de Educar”, orientat a les escoles i iniciat al 2009. D’acord amb les notícies de premsa, l’exposició, amb l’enigmàtic títol de “Goya: Luces y Sombras” , es centrarà en la comparació de les obres de Goya degudes a encàrrecs i les nascudes de la seva pròpia iniciativa. La seva obra estrella serà “La Maja vestida” i comptarà amb la garantia de dos dels especialistes més destacats, provinents del mateix Prado: Manuela Mena, Conservadora en Cap de la Pintura del Segle XVII i de Goya i José Manuel Matilla, Director del Departament de Dibuix i Gravat. Us recomanem l’article, curt però substanciós, de Carmen del Vando Blanco a la versió online de Il Giornale dell’Arte, en el qual trobareu un avís sobre el futur dels frescos de Goya a la Cartoixa d’Aula Dei, a Saragossa.
5. L’extraordinària carrera del Dr. James Cuno.
Director del Harvard University Art Museums i Professor of the History of Art and Architecture a Harvard (1991-2003); Director i Professor del the Courtauld Institute of Art, University of London (2002-2004); Director de l’Art Institute of Chicago (2004-2011); el Dr. James Cuno es va incorporar l’agost passat al seu nou treball com a President i CEO del J. Paul Getty Trust, Los Angeles. D’altra banda, els qui van gaudir amb “Whose Muse? Art Museums and Public Trust” (Princenton University Press, 2003), dirigit pel Dr. Cuno, els agradarà saber que per al proper desembre està prevista la publicació del seu llibre “Museums Matter: In Praise of the Encyclopaedic Museum”, (University of Chicago Press).
6. Perquè destrossar un pòster no és tan bona idea.
En aquest vídeo, llarg i interessant, que hem trobat al blog de l’Art Institute Chicago, l’artista Alexis Petroff ens descobreix el dur treball que hi ha darrera d’un pòster fet amb la tècnica de plantilles.
7. Els ocells de ferro també volen.
Ja ens disculpareu, però no ens hem pogut resistir a aquesta petita història sobre una àliga imperial de doble cap que, al 2007, va volar sobre la Perspectiva Nevsky de Sant Petersburg fins a trobar un nou niu en un celobert proper, el qual va ser rebatejat amb encert com a “Pati de l’Ocell”. L’ornament va ser retornat al seu lloc a la tanca de l’Ermitage el maig d’aquest any.
Trobeu a faltar alguna cosa? Envieu-me les vostres bones idees com a comentari aquí sota o bé per email a jordi@jordidenadal.com.
