1. Un llargíssim viatge cap a la pèrfida Albió.
L’exposició que l’Ashmolean Museum d’Oxford està a punt d’inaugurar, “The English Prize: The Capture of the Westmorland, an Episode of the Grand Tour” (17 maig – 27 agost 2012, entrades 9 lliures), prové d’una recerca fascinant iniciada a Madrid. Durant molts anys, la connexió entre el Westmorland, un mercant armat anglès, i un grup important d’obres a la Real Academia de San Fernando i al Museo del Prado (entre altres), va quedar amagada darrera la marca “P. Y.” escrita en alguns dels dibuixos i llibres de la col·lecció de l’Academia. No vaser fins als anys 90 que una investigació pionera del professor José Luzán va establir el seu significat com a “Presa Ynglesa”. Provenien de la càrrega de 54 caixes plenes d’objectes d’art, que el vaixell transportava quan al gener de 1779, quan, després de deixar el port de Livorno en ruta cap a Londres, va ser capturat pels francesos i enviat cap al port de Màlaga. Allà, el seu tresor artístic va ser adquirit, en secret, per Carles III i repartit entre diferents institucions espanyoles. La descoberta va obrir la porta a una investigació de dècades per trobar totes les obres. Gràcies a ella, s’ha pogut establir identificar qui eren retratats en alguns dels olis del lot, fins aleshores personatges anònims. Es tractava de figures com Francis Basset (retratat a dalt) o el Viscount Lewisham, desafortunats nobles britànics que van perdre totes les seves adquisicions, producte del seu Grand Tour particular, en mans de l’enemic.
2. Donar avui en dia (continuació).
El Museu de Montserrat cada cop és més potent. Va obrir al 1963, de la fusió entre la col·lecció de l’antic Museu Bíblic i les pintures que penjaven en diferents estances del monestir – entre elles el conegut Sant Jeroni atribuït a Caravaggio, però adquirit a principis del segle XX a Roma com un representació, de bona qualitat però anònima, del patró dels estudis bíblics. El Museu va rebre un impuls important al 1982 i al 1992 quan, gràcies a les donacions de les col·leccions Sala Ardiz i Busquets, es va convertir en un centre de referència per a l’art català. L’exposició actual, titulada Donacions 2002-2012, celebra l’èxit del seu director, Josep Laplana, per a atreure nous donants – no només col·leccionistes de casa nostra, sinó noms internacionals com els dels artistes Sean Scully (a dalt) o Bill Viola.
3. L’obertura vaticana.
D’acord amb Il Giornale dell’Arte (Alla 55 Bienale, per prima volta, di scena la Santa Sede, 8 miag2012, online), Gianfranco Ravasi, President del Consell Pontifical per a la Cultura (el ministeri de cultura del Vaticà), ha donat un impuls important en favor del primer pavelló vaticà a la Biennal de Venècia, que obrirà al 2013. Ja s’ha nomenat un comitè de sel·lecció i ja s’ha escollit el tema: els onze primers capítols del Gènesi. L’acció s’emaarca en l’intent, estimulat per Benet XVI, de buscar el diàleg a fons entre creients i no creients, especialment en els terrenys de l’art, la cultura i la filosofia. La iniciativa més permanent és l’Atri dels Gentils, una sèrie de trobades batejades amb el nom del pati del temple de Jerusalem on els qui no eren hebreus podien entrar en contacte amb els rabins. A les primeres sessions, celebrades al març a París, Ravasi va debatre amb diferents intel·lectuals francesos reconeguts (podeu veure els vídeos aquí). La següent sessió va ser a Palerm; la propera serà a Barcelona, al 17 i 18 de maig (amb streaming).
4. De l’imperi a la cultura.
La Fundació Calouste Gulbenkian de Lisboa a obert a internet la versió online de la seva publicació, en tres volums més índexs, titulada Portuguese Heritage around the World: architecture and urbanism (es pot trobar a la seva web, si bé no esmenta el preu). La nova web es titula Heritage of Portuguese Influence (http://www.hpip.org). igual que la versió off-line, s’ocupa del patrimoni portugués arquitectònic a Europa, Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. El criteri d’inclusió es basa en la definió d’ “origen portugués” com a “executat per ordre de les autoritats portugueses o projectat per portuguesos”, de manera que supera els límits de l’antic imperi i tracta també les influències modernes. El projecte, amalgrat tot, sembla que es troba en un estat inicial.
5. Per a la vostra biblioteca ideal.
El blog de la revista d’art francesa Connaissance des Arts incorpora una excel·lent sèrie de videos curts sobre obres d’art de les col·leccions públiques franceses, produida en cooperació amb l’Institut National du Patrimoine i la Bibliothèque Nationale. En aquest enllaç trobareu agrupats els que es dediquen al llibres il·luminats, objectes preciosos creats per aun patrocinador particualr, am una intenció particular.
6. Fotografia + museu = discussió.
El blog francès dedicat a museus “louvre pour tous” (at www.louvrepourtous.fr) anuncia que el Ministeri de Cultura francès ha decidit iniciar el debat sobre la qüestió de la fotografia als museus per part dels visitants. Aquesta decisió ha estat provocada per una carta oberta signada per Bernard Hasquenoph, promotor de la iniciativa i director del blog, i altres professionals del món dels museus i d’internet. A més d’ocupar-se d’un problema pràctic força sovintejat, el tema s’adequa a la museologia més avançada i la seva defensa dels “modes creatius d’apropiar i compartir”, i la “democratització de la cultura”.
7. L’ideal com a crítica.
El grup ArtHS ha publicat el número de maig del seu bimensual Art History Supplement. Ens va cridar l’atenció l’article Museum Utopia. A Brief Architectural History of the Ideal Museum, presentat per Pablo von Frankenberg, de la universitat de Tubinga. La seva tesi té un sabor parisenc inconfusible (“el museu ideal revela el potencial utòpic del museu, inherentment conservador”), però amb poc més de 3.400 paraules aconsegueix oferir una visió compacta i interessant (malauradament sense il·lustracions) dels diferents intents de proposar no tan museus reals, com projectes crítics amb els que ja existeixen – i aprenem que tot va començar tan aviat com 1704.
Trobeu a faltar res? Envieu-me les vosres bones idees com a comentari o per email a jordi@jordidenadal.com.
