1. Embargament d’obres.
El Congrés dels Estats Units està estudiant una llei “no-embargament”, la Foreign Cultural Exchange Jurisdictional Immunity Clarification Act, que vol protegir les obres que entrin al país, per a participar en exposicions o altres activitats culturals, d’aquelles reclamacions sobre la propietat plantejades per propitaris anteriors. Aquest tipus de lleis ja existeixen en d’altres països. Al Regne Unit, per exemple, el Parlment va aprovar al 2007 la normativa al respecte (l’actual part 6 de la Tribunals, Courts and Enforcement Act de 2007). En aquell moment es tractava sobretot d’evitar la reclamació de Pierre Konowaloff, hereu del col·leccionista Ivan Morosov, respecte algunes de les obres incloses a l’expopsició From Russia de la Royal Academy’, les qual havia identificat com a exporpades al seu avant-passat per part dels bolxevics. La versió americana,però, preveu una expeció: les víctimes dels règims nazis, les quals sí que podrien aconseguir l’embargament de les obres disputades. En una carta d’Orial Soltes, publicada pel blog ARCA, aquest especialista en l’espoli nazi subratlla la incongruència de limitar l’expcepció als règims nazis i no incloure els seus aliats. De fet, proposa reitrar el projecte de llei, ja que considera que l’excepció s’hauria d’extendre a tots aquells que hagin estat víctima d’algun espoli. Però com és sabut, amb aquest plantejament, les grans exposicions no serien possibles. D’altra banda, hi ha una bon argument per defensar que cal una excepció a favor de les víctimes del nazisme, i també dels soviets: en tots dos casos, estem davant d’un règims especialment nefastos, que exigeixen per tan un tractament legal especial. Per a un cas recent de embargament preventiu seguit de restitució, vegeu aquest article sobre un Crist amb la Creu (1542, 81 x 72 cm) de Girolamo de Romano Il Romanino (c.1485 -1560), retornat a la família Gentili i perdut pel museu de Brera (Itàlia), després d’haver-lo prestat al Brogan Museum de Florida. L’obra serà subhasta a Christie’s New York el proper 6 de juny.
2. Massa diners no és bo.
Un llibre recentment publicat a Alemanaya ha iniciat una controvèrsia que està començant a estendre’s a d’altres parts del continent. D’acord amb les notícies aparegudes, Kulturinfarkt (“Atac de cor a la cultura”, de Dieter Haselbach i altres, 20,60 euros a la web Knaus, els editors) afirma que massa fons públics per l’art comporta ineficiència i impossibilitat de destriar el talent real. La seva proposta, provocadora, és disminur l’aportació pública de l’actual 90% a un 50%. A la web de l’italià Il Giornale dell’Arte, trobareu una interessant entrevista sobre el tema amb Stephan Frucht, director del Kulturkreis der Deutschen Wirtscahft, el fons instituït per l’Associació de la Indústria Alemanya en suport d’artistes vius.
3. Un nou Rembrandt de Wetering.
Tal i com el Guardian explicava en les seu article del passat 28 de març, la nova atribució del Vell Rabi a Rembrandt (a la magnífica col·lecció Woburn Abbey) és deguda a Ernst van de Wetering, cap del Rembrandt Research Project. No és el primer cop que Wetering reatribueix obres a Rembrandt. Al desembre passat, va sostenir l’atribució del Vell home amb barba (18 x 17,5 cm, vegeu el comunicat de premsa) a la Rembrandthuis d’Amsterdam. Al 2007 va autentificar l’autoretrat Rembrant rient (22,2 x 17,1 cm, oli sobre coure, vegeu aquest video de Wetering mateix comentant l’obra i el seu article a la Kroniek van het Rembrandthuis de juny de 2008), adquirit en una subhasta regional anglesa i ara incorporat a una col·lecció privada. Encara que s’el reconeix com un gran expert en l’obra del mestre holandès, les seves opinions de vegades són discutides. El cas més interessant és el de Tobies i Anna (40,3 x 54 cm, oli sobre fusta). Acceptat per Wetering i el seu equip del Project al 2010, en el cinquè volum del seu catàleg raonat sobre Rembrandt, mai no ha acabat de convèncer, però, al Dr. Jeroen Giltaij, conservador en cap de pintura antiga al Museum Boijmans Van Beuningen de Rotterdam, que és precisament on es conserva l’obra (en préstec de la Foundation Willem van der Vorm). Amb una interessant aposta per la transparència, el museu ha publicat dos vídeos, un per cadascun dels especialistes, explicant els seus arguments (Giltaij aquí, i Wetering aquí), en ocasió de la nova presentació de l’obra.
4. El creixement constant del catàleg digital.
La Getty Foundation acaba de publicar Moving Museum Catalogues Online, el seu primer informe sobre els reptes i les oportunitats que comporten les versions en línia dels catàlegs de les col·leccions. Es pot descarregar. Sorgeix de la Online Scholarly Catalogue Initiative, un projecte que ha involucrat 9 dels museus americans més importants (entre els quals curiosament manquen els novaiorquesos MOMA i Met). Per resumir-ho, és sabut que la diferència entre el text físic (el llibre) i l’hipertext és que el primer té límits, mentre que el segon no: és sempre un punt de partida (en aquest comentari, escrit per l’especialista en eduació Gregorio Luri, s’explica molt millor). Aquesta naturalesa il·limitada del document en línia comporta el repte més important del catàleg digital: mantenir al mateix temps tan la integritt del document, com la seva obertura al nous recursos i canvis accessible a la web, que no deixen d’incrementar-se.
5. Vosaltres sou els descobridors.
Un dels bons blogs sobre historia de l’art actualmente a internet és el de Bendor Grosvenor’s, Art History News. Ara acaba de llençar un nou repte entre el seus seguidors. Es tracta de proposar atribucions per a les obres anònimes incloses a la base de dades Your Paintings, oferta en línia per la BBC a partir del treball desenvolupat per la Public Catalogue Foundation. La iniciativa de Grosvenor és un exemple d’aquelles coses senzilles i interessants que es poden aconseguir, en combinar un ús adequat dels instruments d’internet amb una conducció amable per part d’un expert.
6. Llibres: Didier Martens, Peinture flamande et gout ibérique.
En el nostre últim post destacàvem que l’exposició actual al MNAC seguía un enfoc encertat del seu tema, l’aportació catalana al Gòtic Internacional. És també l’aproximació intel·ligent a un moviment artístic pan-europeu allò que Jacques Foucart aplaudeix en el llibre de Didier Martens sobre les obres flamenques a la península (Didier Martens, Peinture flamande et goût ibérique aux XVème et XVIème siècles, Brussel·les, Le Livre Timperman, 2010, 333 pàgs., 60 euros a la web de l’editorial), a la seva llarga recensió, recentment publicada a la La Tribune de l’Art.
7. L’Edat Mitjana a meitat de preu.
L’editorial belga Brepols Publishers està oferint un descompte del 50% per a una sel·lecció del seu fons. És especialment ric en llibres sobre manuscrits medievals i altres temes d’especialització, que nomrmalment tenen un preu. La llista s’ha de demanar per email a info@brepols.net.
