Mes: desembre 2012

I had prepared a post with some good news about the arts this week – I felt that we all need a drop of optimism. But oddly enough, it is politics that puts a smile on my face today. The facts are quite simple: the majority party, centre-right Convergència i Unió (winner of the last general election with 50 seats out of 135), and the leading opposition party, centre-left Esquerra Republicana de Catalunya (21 seats), have reached an agreement. They will, one, make the winner rule over these difficult times; and two, work together to give the people a say about its independence, in a referendum to be held between 2014 and 2016. Since the Spanish central government in Madrid is not that happy with the idea, we are facing one of these calm revolutions we saw in Europe after 1989. So clear, so great, so difficult to achieve. Today is a day of celebration, so next week I shall return to art business as usual.

Picture: The Parliament of King James I (1208-1276), as illustrated in an incunabulum copy of the Constitutions, and other rights of Catalonia, published in 1495 (Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona).

Per aquesta setmana, havia preparat un post amb només bones notícies del món de l’art – crec que una mica d’optimisme ens aniria bé, no? Però en realitat és la política la que ens fa somriure aquests dies. Que el partit de centre-dreta, guanayador de les eleccions, i el partit de centre-esquerra, líder de l’oposició, s’hagin posat d’acord per constituir un govern estable, enmig d’aquests temps díficils, i per donar-nos a tots plegats veu i vot en un referèndum d’independència, em sembla a la vegada natural i extraordinari. A França, estarien parlant de “Union Sacrée”; al Regne Unit, de “Great Alliance”; a Alemanya, de “Grosse Koalition”. I vist com s’ho estan prenent per Madrid, tot apunta que ens hem embarcat en una altra d’aquestes revolucions, tranquiles i democràtiques, que s’han vist a Europa des de 1989. Per mi és important subratllar-ho: la causa catalana va directe al cor de la idea europea. Si ho aconseguim, aquesta idea serà més forta i més gran – de fet, tal i com mostra Jaume I a les Corts, al s. XIII també teníem bones intuïcions per on havien o haurien d’haver anat les coses. La setmana que ve, més art!

Il.lustració: Les Corts de Jaume I (1208-1276), il·lustració de l’incunable de “Les Constitucions i altres drets de Catalunya” (1495) conservades a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona.