De Los Angeles a Vic

1. La Getty compra i com.

Foto: Sotheby’s

La fundació Getty ha anunciat la major compra de dibuixos de la seva història, un grup de 16 obres de Miquel Àngel, Andrea del Sarto, Parmigianino, Beccafumi, Rubens, Barocci, G.D. Tiepolo, Degas, entre altres. Inclou El caçador d’àligues venut a Sotheby’s el 2010 per 881.250 lliures. Tots provenen de la mateixa col·lecció britànica, de la qual la Getty encara pot obtenir-ne més peces. Articles al The New York Times, Los Angeles Times; nota de premsa, amb la llista completa d’obres, a la web de la Getty i al The Art Newspaper, imatges i una suggerència de qui pot ser el col·leccionista.

2. Colección Delgado

Las Provincias primer i l’Ars Magazine més tard, ens informen de la cessió per 5 anys de 32 obres , de la Col·lecció Delgado, moltes d’elles inèdites, al Museu de Belles Arts de València. Entre els autors inclosos, hi ha Velázquez, Cajés, Meléndez, Murillo, però també Ramsay. Ara s’en fa una exposició fins al 29 d’octubre i el catàleg està firmat per José Gómez Frechina, que ha estat instrumental per a l’acord, i David Gimillo Sanz, conservador al Museu.

3. Restauració, pas a pas.

Foto: MBA Valencia

A la web del mateix Museu de Belles Arts de València hi trobareu, per capítols de 5-10 minuts, el procés de restauració en curs del seu Retrat eqüestre de Francesc de Montcada, de Van Dyck.

4. Cara a cara a la National Portrait Gallery.

Foto: NPG

Fins al 22 d’octubre, la National Portrait Gallery de Londres mostra The Ecounter, una atractiva exposició de dibuixos de  retrats del Renaixament i del Barroc, provinents de col·leccions britàniques, amb obres de Holbein, Rembrandt, Leonardo i altres. Les critiques han estat entusiastes, com aquesta de Alistair Sooke al The Telegraph.

5. I el 2020, Morosov.

Si, a pesar d’algunes falls en la instalació, vau disfrutar de la col·lecció Txukin a la Fondation Luis Vuitton de París, esteu d’enhorabona: han anunciat que a la tardor del 2020 portaran la col·lecció dels seus contemporanis els germans Morosov. Per conèixer les relacions socials I professionals entre ells, val la pena la biografia de Natalia Semenova i André Delocque: Chtchoukine. Le patron de l’art modern, ed. La Collection Chtchoukine, Paris, 2016; 400 pàgs. The Art Newspaper ens recorda a Pierre Konowaloff, un hereu dels Morosov molt actiu.

6. La caixeta de ciment.

Foto: Musée de Cluny

Aquest és l’aspecte que tindrà l’entrada del Musée de Cluny a París una vega hagin acabat els treballs de construcció – a finals d’aquest any, si tot va com està previst. Podeu veure el projecte complert de renovació, anomenat Cluny 4 i que afecta també a l’interior i als recorreguts, a la secció que s’hi dedica a la web del museu.

7. Fins d’aquí 125 anys?

Foto: MEV

El blog Mev125 tanca.  El van obrir, fa un any, a l’excel·lent web del Museu Episcopal de Vic, per tal de celebrar el seu 125è aniversari. Des d’aquí el saludem i li donem les gràcies, perquè les seves 40 entrades han estat un exemple de com difondre coneixement i bona informació d’una manera ben planificada, clara i amena. Tots hem après sobre la història del museu, les obres que conserva i la gent que l’ha fet possible – entre ells, el Dr. Eudald Junyent (1901-1978), després de renunciar a una prometedora carrera a Roma. Els continguts quedaran disponibles en obert.

De París a Petrella Tifernina.

1. Més enllà de les pròpies parets.

Foto: Musée Picasso, Paris

La newsletter de juliol del Musée Picasso, París, en el marc del projecte Picasso-Mediterranée, trenca esquemes en informar no només de les activitats del propi museu, sinó també de les d’altres museus implicats en el projecte. D’una certa envergadura i liderat pel museu parisenc, preveu fins a 45 exposicions des d’ara fins al desembre del 2019, amb participació dels tres museus Picasso a París, Barcelona i Màlaga, el Reina Sofia, la Scuderia a Roma, el Capodimonte a Nàpols, el Rigaud a Perpinyà (on ja es pot veure Picasso Perpignan. Le cercle de l’ntime 1953-1955, fins al 5 de novembre), el Fabre a Montpeller i molts d’altres.

2. Michel Hilaire.

Foto: Wikipedia

A la Tribune de l’Art trobareu una bona entrevista a Michel Hilaire, director del Musée Fabre de Montpellier – un dels més interessants del nostres veïns.

3. Dos-cents, i en plena forma.

El programa de celebracions per al seu bicentenari anunciat pel Prado, per al 2019, afegeix algunes actuacions especfíques de l’aniversari (com dues exposicions sobre la història del museu) a un Plan de Actuación  2017-2020 que, quan es va presentar, ja es revelava  ambiciós: tres catàlegs específics sobre les obres a la seva col·lecció de Velázquez, Giordano i Teniers, exposicions amb noms estel·lars (altre cop Velázquez, Rembrandt, Goya, Fra Angelico, Brueghel el Vell), bolcatge de tot el fons documental a la web i altres projectes. Una autèntica operació d’Estat per a la qual ja s’ha constituit la corresponent Comisión Nacional, amb un pressupost de 7 milions d’euros.

4. Les raons de l’advocada.

L’advocada Leila Amineddoleh explica a artnet news oerquè les autoritats dels Estats Units van ser encertades a tractor el cas Hooby Looby, de saqueig arqueològic, com un cas civil i no penal. En tot cas, a la banda israeliana del cas, sí que hi hagut detencions, segons ens explica la npr.

5. Massa barat?

Foto: Wikimedia

En aquesta nota de Reuters i aquesta altra d’Art Law and More, finalment he trobat la raó perquè un jutge d’apel·lació de Califòrnia ha reobert un cas que semblava del tot tancat: el fet que tan el baró Thyssen primer, com l’Estat espanyol després compressin el Pissarro  (Rue Saint-Honoré, Après-midi, Effet de Pluie, 1897) per un preu per sota del preu de mercat permet, ara, dubtar de la seva bona fe. Encara que, potser, caldria diferenciar entre la primera compra, individual, i la de l’Estat, que va ser en bloc de quasi tota la col·lecció, per un preu general? Ho veurem.

6. Deures per setembre.

Foto: Wikipedia

Harvey Miller publicarà al setembre Cut in Alabaster: a Material of Sculpture (320 pàgs, 125 €),  en què de Kim Woods estudia, entre altres obres,  el Doncel de Sigüenza i alguns retaules hispànics.

7. No tots són un Ecce Homo.

 

Foto: AnsaLa serp estiuenca sobre restauracions populars sembla que aquest any està a Itàlia, i és d’una espècie ben diferent al Ecce Homo de Borja del 2012. Al Giornale dell’Arte hi trobareu una bella història sobre un Crist restaurat, gràcies a les aportacions porta a porta del poble que el guarda, Petrella Tifernina (Campobasso, Molise):  el que semblava un pastix popular amagava una fina figura del XV-XVI. Més informació a ANSA.

De Bilbao a on us portin els vostres somnis.

1. Paret, amb descompte.

Foto: MBA Bilbao

El Museo de Bellas Artes de Bilbao ja exposa la primera compra de Miguel Zugaza com a nou director: un magnífic coure de Luis Paret y Alcázar (Madrid 1746-1799), El port de Bermeo (60 x 83,5 cm). Va quedar desert a la subhasta de la col·lecció d’on prové a Christie’s, el 7 de desembre de 2016. Allà es es va presentar amb una estimació d’entre 1.200.000 – 1.800.000 lliures i ara s’ha adquirit per 900.000 €, segons la notícia d’EFE. El museu ha penjat un comentari sobre l’obra.

2. Guanya Torí.

Foto: Il Giornale dell’ Arte

A més a més del conegut Museo Egizio i l’exquisida Galleria Sabauda, Torí mostrarà, a partir del gener de 2019 la llegendària i privadíssima col·lecció del difunt Francesco Cerrutti, explica Il Giornale dell’Arte i artnet news. Comprèn unes 300 pintures i escultures molt escollides, des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies, a més de 200 llibres i unes 300 peces de mobiliari. Obrirà al Castello di Rivolo, fet que, segons la seva directora Carolyn Christov-Bakargiev, el convertirà en “el primer museu d’art contemporani a incorporar una col·lecció enciclopèdica”. Al The Art Newspaper Anna Sommers fa d’un retrat de Cerruti i anuncia d’una jornada dedicada a ell per a l’any que ve.

3. Sacharoff viatja al nord.

Foto: Museu d’Art de Girona

S’acaba d’anunciar el lloc i data de la retrospectiva d’Olga Sacharoff (1889-1967): “Olga Sacharoff. Pintura, poesia, emancipació” al Museu d’Art de Girona a partir del 25 de novembre. Està comissariada per Elina Norandi i, per la crònica de la pressentació que Maria Palau ha publicat a El Punt Avui, serà el moment de redescobrir-la, després de la retrospectiva de la Fundació de Caixa Catalunya a la Pedrera al 1994 (aquí trobareu el catàleg). És l’acte central de l’Any Sacharoff, amb activats també a Barcelona, on residí de 1940 a 1967.

4. Rosa Maria Malet, segona part?

Foto: El Punt Avui

Rosa Maria Malet es retira com a director de la Fundació Miró després de 37 anys i ha concedit  entrevistes a l’Avui,  El País i  l’Ara. Però potser no és la última vegada que la sentim parlar en públic: “No estic fent cap proposta ni oferiment, però si m’ho preguntessin, potser podria tenir la meva opinió i pensar en certes opcions”, respon a Catalina Serra, de l’Ara, quan li pregunta si es veu donant la seva opinió sobre gestió cultural pública en una Catalunya post-referèndum. El termini per presentar candidatures al seu càrrec s’acaba el proper 21 de juliol (les bases aquí).

5. Fortuny revisitat.

Foto: Museo del Prado

Entre el 21 de novembre del 2017 i el 18 de març del 2108, el Prado exposarà una gran retrospectiva de Marià Fortuny (1838-1874). “Serà una mostra excepcional i irrepetible, donat que a més d’incloure les seves aportacions com a pintors, aquarel·lista, dibuixant i gravador, s’exhibiran exemples de l’exquisida col·lecció d’antiguitats que atresorava en el seu tallers, objectes preciosos que demostren el seu interès per l’observació atenta i expliquen el seu refinament en captar les qualitats, el color i la llum en les seves pròpies creacions artístiques”, diu l’anunci. S’hi inclourà la còpia del Sant Andreu de Ribera que vaig tenir la sort de proporcionar al museu.

6. El director francès que tots portem a dins.

Foto: Connaissance des Arts

Segur que sempre heu somiat de dirigir un gran museu francès. A Connaisance des Arts us proposen un test per saber quin.

7. Mentrestant…

Si els vostres somnis són però més modestos, encara sou a temps de presentar la vostra candidatura per dirigir el Palais Galliera- Musée de la Mode a París (fins el 15 de setembre), els Musées de la Ville de Béziers (fins al 31 d’agost) o el Musée de la Ville de Challon (fins el 15 de setembre). Tots els detalls de les convocatòries al blog museesemplois.worpress.com.

 

De Sixena a Washington.

1. Itàlia, capital Sixena.

Foto: Stuker

Entre les descobertes d’aquesta temporada destaca aquesta Adoració dels Reis Mags (155,5 x 130,5 cm). Va sortir com a “Escola Italiana, s. XVI” a Stuker, Berna, el passat 20 de juny i el seu preu de sortida de 5.000 francs suïssos va disparar-se fins als 130.000 francs suïssos finals. Pot adscriure’s amb prou seguretat al Mestre de Sixena i podria pertànyer al retuale major del monestir que li dóna nom – el seu Naixement per al mateix retaule, ara el Prado, medeix 171,5 x 130,5 cm i els 16 cm de diferència podrien explicar el tall brusc a la part inferior de la taula.

2. Ha arribat el temps per Venusti?

Foto: Christie’s

A la darrera Old Masters Day Sale de Christie’s (7 de juliol), aquest fi Davallament atribuït a Marcello Venusti (?1512/1515 – 1579) va superar amb escreix l’estimació de 20.000 lliures, fins a arribar a les 115.000 lliures del preu final (incloses les comissions). És un rècord per l’artista que, com assenyala el títol del catàleg de la seva obra que està preparant Francesca Parrilla, encara ha de sortir de l’ombra allargada del seu amic Miquel Àngel (Marcello Venusti, un pittore all’ombra di Michelangelo, ed. Campisano, Roma). A The Telegraph hi ha un bon resum dels millors resultats de les vendes d’Old Masters.

3. Ja està aquí.

Foto: Yale

Amb molta antelació respecte el dia de la inauguració, ja s’ha publicat el catàleg de l’exposció Murillo. The Self-portraits, primer a la Frick Colecction (entre el 30 d’octubre I el 2 de febrer de 2018) i després a la National Gallery de Londres (entre el 28 de febrer I el 21 de maig de 2018). El firmen Xavier F. Salomon, Chief Curator a la Frick i Letizia Treves, Curator of Later Italian, Spanish, and French 17th century Paintings a la National Gallery.

4. Rigaud reobert.

Foto: L’Indépendant

Després d’una reforma de 9 milions d’euros, el Musée Rigaud de Perpinyà va tornar a obrir les seves portes el maig passat. Didier Rikner no n’està gens convençut. En tot cas, hi continua exposat el gran Retaule de la  Trinitat del Mestre de la Llotja de Mar de Perpinyà  i, com a novetat,  hi arriben diverses obres d’Aristídes Maillol prestades per la Fundació Dina Vierny.

5. Nonell terrible.

Foto: NCWAW

En aquest interessant article a la revista online Nineteenth Century Art Worldwide,  la doctorant Maria A. Dorofeeva defensa que la recepció, furiosament negativa, de l’exposició de les Gitanes de Nonell a la Sala Parés de 1903, va ser deguda a dues causes complementàries. La primera seria que Nonell hi trencava el tòpic de les gitanes que les volia  andaluses, exòtiques, festives i folklòriques i les presentava, al centre neuràlgic de la vida artística burgesa, com a conciutadanes que patien els rigors de la pobresa extrema i la marginació en una Barcelona i una Catalunya que es volien veure només modernes i triomfants. En aquest sentit, esdevenien molt més intolerables que els Cretins presentats anys abans amb èxit, convenientment isolats en les llunyanes valls pirinenques. La segona causa seria que Nonell assenyalava un grup social que, per causa del seu rebuig a barrejar-se amb altres grups, posava en risc la barreja racial que, segons els teòrics racials hispànics de l’època, era el tret distintiu del vigor de la població espanyola – una visió que anava radicalment en contra de la idea de puresa racial més pròpia del nord d’Europa. No tracta aspectes relacionats amb l’estil, igualment trencador i potser, igualment rebutjable als ulls dels crítics que no li perdonaven el tema. D’altra banda, potser algú s’animi a fer un segon estudi, en què es ressegueixi com aquestes obres, aleshores rebutjades, s’han acabat convertint en un signe de gust artístic i, de fet, en un dels monuments culturals del país – i només del país, per què més enllà de les nostres fronteres, encara no han estat prou reconegudes.

6. És un hospital? És la nova seu de l’OTAN? No, és un museu!

L’edifici del nou Museo de las Colecciones Reales, encara per inaugurar, ha guanyat el premi FAD d’Arquitectura 2017. No m’acaba de convèncer.

7. Alternatives

Foto: Artsy

Artsy publica un article atractiu sobre nous edificis per a col·leccions d’art; entre ells, el National Museum of African American Art a Wahington de David Adjay.

 

De Torroella al Courtauld Institute.

1. Després d’un dia de platja.

La Fundació Mascort de Torroella de Montgrí mostra les Peces escollides de la col·lecció del seu fundador fins al 15 d’octubre. La idea era presentar-les com si fóssin la decoració domèstica habitual de la seu, la Casa Galibern, i ho han aconseguit. Hi podreu veure, entre altres, una esplèndida creu barcelonina del XV, atribuïda Pere Barnès. Pel gelat, Gelats Angelo (a la Bohème  o El Cruixent).

2. Un català a Texas.

Appollo Magazine  ens informa que el Meadows Museum ha comprat una taula amb Sant Benet i Sant Onofre atribuïda a Pere Vall. Datada c. 1410 és només la tercera obra d’abans de 1450. El feliç venedor és Sam Fogg, de Londres.

3. Ara que ja és públic.

José Ángel Montañés comenta a El País la llista d’obres adquirides per la Generaliltat durant el 2016 (“Más patrimonio para todos”, 1.05.2017). Inclou aquest Sant Jaume Apòstol del gironí Ramon Solà II, localitzat pel vostre segur servidor i destinat ara al Museu d’Art de Girona.

4. Espectacular.

El canvi de la gran Pietat Desplà de Bermejo després de la seva recent restauració (finançada per la Fundació Banc Sabadell) és simplement espectacular. Recomano molt la visita museu del claustre de la Catedral. D’altra banda, a l’octubre de 2018 el Prado inaugurarà una antològica molt completa de Bermejo (el comissari serà Joan Molina, explica la nota de la UDG).

5. El tresor de Ripoll.

Aquest és el vídeo que el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat ha publicat sobre l’esplèndida restauració de la portalada de Sta. Maria de Ripoll –  amb la col·laboració de l’empresa Arcovaleno. Aquí us podeu baixar un resum executiu de la intervenció.

6. Leonardo torna a brillar.

Als Uffizi ja hi torna a penjar l’Adoració dels Reis Mags de Leonardo, després de cinc anys i mig de restauració, precedits d’un any d’anàlisis diagnòstiques i reflexió (“Firenze, l’Adorazione dei Magi restaurata debutta ai Uffizzi, La Reppublica, 27.03.2017). L’especialista Frank Zöllner la celebra com una brillant resolució de l’etern dilema de la restauració: retornar a l’estat original de l’obra o conservar les marques que hi ha deixat la seva història (Ist Mückenschiss keine wahrhafte Geschichtsspur?”, F.A.Z., 26.04.2017).

7. Ivoris medievals, ara menys rars.

Buscant arquetes del XIV i el XV d’ivori, he descobert el Gothic Ivories Project mantingut pel Courtauld Institute: més de 5100 objectes en ivori de més de 400 museus i arxius. Impressionant.

1.07.2015. Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977.

carrussel_cat

L’exposició que acaba d’inaugurar el MNAC vol cobrir un període de l’art d’aquest país, el de la segona post-guerra, encara massa oblidat. A la presentació en roda de premsa Pepe Serra, director del MNAC, va voler deixar tres idees clares. Primera, que aquesta és una exposició estratègica pel Museu, ja que vol ser una prefiguració de l’ampliació de les seves col·leccions cap a l’art d’aquest període – sense oblidar-se de reclamar, un cop més, els espais que li fan falta al Museu. Segona, que es tractava d’un triple reconeixement: als comissaris i responsables dels museus locals que, des de fa anys, s’estan ocupant d’aquest període en petites exposicions; a les galeries que en aquella època van actuar com a substituts de les institucions públiques; i a les famílies d’artistes i el propi MACBA que han conservat l’obra. Tercera, que aquesta no era una exposició de discurs tancat, sinó que buscava evidenciar la complexitat del període.

En el mateix sentit, Juanjo Lahuerta, un dels comissaris, va explicar que el títol “Del segon origen”, pedrolià, volia subratllar que l’art d’aquell moment va intentar una refundació de les avantguardes més que no pas en una recuperació de les dels anys 20 i 30. Respecte al muntatge i la selecció de les peces va explicar que, més que una il·lustració d’una determinada tesi, s’havia optat per deixar suggerir les diferents tesis possibles, amb unes obres que en alguns moments presenten una certa afinitat, d’altres una gran divergència.

D’altra banda, va explicar que enlloc d’un catàleg de les obres exposades, s’ofereix una publicació en tres volums que consisteix en una cronologia del període, il·lustrada amb una antologia de catàlegs i invitacions del moment, seguida d’una bibliografia que intenta recollir totes les publicacions referides a l’art contemporani del període – en aquest sentit va més enllà del tema de la refundació que destaca l’exposició (de fet, el seu títol és simplement Arts a Catalunya 1950-1977).

Per la seva part, Valentín Roma, l’altre comissari, va explicar que la cronologia escollida (1950 – 1977) buscava ser una alternativa més àmplia i comprensiva que la que, fins ara, deia, ha dominat l’estudi d’aquest període: 1948 per Dau al Set i 1975 per la mort de Franco i l’activitat del Grup de Treball.

En resum doncs, el MNAC ens ofereix una publicació amb vocació de ser una eina de treball útil per a l’estudi del període, mentre que l’exposició funciona com un aparador de les possibilitats que ofereix el període. Està plena d’obres realment difícils de veure, com per exemple les escenografies d’Antoni Clavé. Però d’altra banda, la decisió de no reproduir-les i documentar-les en un catàleg pot jugar en contra de la voluntat del projecte, ja que s’ha perdut una bona oportunitat de registrar i difondre una obra que és poc coneguda. No és una exposició fàcil de digerir per als que no som coneixedors de l’època, però la diversitat de formats i obres és estimulant.

L’exposició com la publicació aconsegueixen sinó guiar-nos, almenys obrir-nos els ulls respecte un temps prou ric: el mateix Lahuerta ens comentava l’interès de l’informalisme dels artistes catalans en relació amb el francès i l’americà. La bona notícia és doncs que el MNAC té amb ganes d’explotar aquestes possibilitats i que ha donat el primer pas buscant el suport del MACBA i de les col·leccions dels artistes i de les seves famílies pel que fa a les obres, i de la seva pròpia Biblioteca pel que fa a la documentació – Lahuerta recordava que és on s’hi guarda ni més ni menys que el 90% de la documentació que ara s’exposa. Esperem que aquesta primera exposició també serveixi per animar els col·leccionistes privats, de manera que les properes exploracions en el terreny incloguin les obres i la documentació que conserven.

Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977. MNAC, fins al 25 d’octubre.

 

20.06.2015. De Barcelona a Basilea

1. Amunt, amunt.

 imatge1

Aquesta Escola Espanyola – Cercle de José de Ribera es va disparar del preu de sortida de 4.000 € fins als 350.000 € de martell. Podrra ser ben bé del mestre, però tampoc s’hauria de descartar a Juan Do (Sant Jeroni, oli sobre tela, 135 x 102 cm, La Suite Subastas, Barcelona 18 de juny de 2015, lot 32).

 

2. Una Pietat naturalitzada. 

imatge2  

El que sortia a Alemanya com l’obra d’un Italinienischer Meister, al final ha resultat ser una de les poques taules atribuïdes al Maestro de la Piedad, que va treballar a Toledo cap a 1400 sota una clara influència napolitana o sud-italiana. Ara pertany a una col·lecció privada.

 

3. Un viatge amb Mr Wiseman.

 

 

 imatge3.1

El documental National Gallery de Frederick Wiseman sembla més una obra de teatre filmada que s’obre amb una discussió un pèl tòpica sobre els museus i els seus públics i s’acaba amb l’escena sublim de dos ballerins professionals actuant davant els olis de Ticià Diana i Acteon i la seva parella Mort d’Acteon, per tal de celebrar la seva reunió després de segles de separació. És un viatge des del discurs sobre l’art fins a la seva contemplació.

 

4. La ruta grega.

 

imatge4.1

imatge4.2

Fins a principis de juliol, es pot veure la magnífica Defining Beauty al British Museum. Menttrestant, al Museu Marés de Barcelona, Maillol i Grècia  explica les lliçons que l’escultor rossellonès va prendre dels kourós i els exemples arcaics grecs, confirmades durant el seu viatge entre abril i maig de 1908. La tesi que defensa el comissari Alex Susanna és que l’estil poc narratiu, restringit en les formes de Maillol (exemplificades pe la seva Mediterrània de 1905) va obrir la porta a l’abstracció en l’escultura moderna.

 

5. Picasso, després.

 

imatge5

Al MOMA, Picasso Sculpture  obre el proper 14 de setembre i serà útil per continuar explorant l’evolució de l’escultura moderrna. Segons David Ebony a Art in America, inclourà el  Cap de Fernande  de 1909 – i esperem que també la Guitarra de 1912.   

 

6. Avís legal.

 

  imatge6 

Rebecca Foden era l’advocada de Mr Thwaytes en el cas contra Sotheby’s sobre un pretès Caravaggio. Van perdre, però aquí dóna alguns bons consells sobre consignar obra a una subhasta.

 

7. El retorn del fill pròdig.

 

 imatge7 

La notícia més evident de la planta baixa de l’Art Basel d’aquest any va ser el retorn de Helly Nahmad, amb un estand espectacular (articles a Artnet i Artnews). Però no tot eren peces grans de grans noms. A mi també em va cridar l’atenció que, com si fos un museu, fos capaç de reunir aquests tres olis de Miró, tots del mateix any 1944 i tots de la mateixa sèrie. No vaig preguntar preus.

 

27.07.2014 Museums, sales, and the telly

1. A promising newborn

I am glad to come back with some good news from this hidden jewel called Museu Marés in Barcelona. On Saturday, June 27th it joined forces with four other museums founded by private collectors (Fundaçao Calouste Gulbekian in Lisbon, The Burrell Collection in Glasgow, Museo Poldi Pozzoli  in Milan  and The Benaki Museum in Athens) to set up the first European Network of Collector’s Museums. It is the brainchild of the Marés new director, Josep Maria Trullén, and the president of its Circle, Antoni Gelonch, a former top executive with Sanofi Paris (the two gentlemen wearing a tie in the photo).  Its Secretariat will be based in Barcelona. Full disclosure: I am also member of the Circle, and I can advance that more exiting news are on the way – keep alert!

 

2. Few words to tell the truth.

Posting about this new feature in the Museu Mares’ website is also a small homage to Silvia Llonch, its former Curator for Sculpture. Thanks to her ground-braking research, we can now enjoy this candid series of photos illustrating the provenance of  a number of sculptures in the Museum collections. Longer explanations might come in a future book, should she find the time for it.

3. London, and then Vic.

 If you liked the current exhibition in the National Gallery, Making Colour, you have the perfect excuse for a summer trip to Vic, near Barcelona. Its wonderful Museu Episcopal is hosting Pintar fa mil anys. Els colors del romànic , (Painting a thousand years ago. The Romanesque colours), curated by Judit Verdaguer. A conference on September 18tth, will bring in Dr. Manuel Castiñeiras, a pioneer in using research on materials as an aiding tool to trace back routes of artistic influence in the early Middle Ages.

4. Sherlock au service de la République.

The French authorities had filed claims for no less than 1,195 works of art missing from their public inventories. They are about to upload all their details in an open website called Sherlock, which will also record the rest of the works already missed, but not claimed yet.

5. Sales to Museums

 

Works one sells to museums are always something special. So let me post here The Darcawy Holy Man from of Marrakech, by Josep Tapiró, purchased by the Museu Nacional d’Art de Catalunya, and the Saint Andrew by Marià Fortuny, wich went to the Prado.

6. Simple tastes.

Should public museums issue an Acquisition Policy note stating their areas of interest?  No, says Miguel Zugaza, Director of the Prado in this report by the Court of Auditors (p.45 of the Allegaciones’ Annex).  The general principles can be deduced from the museum’s mission statement, he argues, and there is no point in going beyond it- “the criteria would be so open that they would be  just useless”.  I think he is right. But documents like this note in the National Gallery website provides you at least with a useful template.

7. Talking about the art market….

…. on the telly, with Carmen Schjaer from Christie’s Spain and doctor Juan F. Campo, a very active collector from Girona– another way to brush up your Catalan.

18.11.2012: From Paris to Barcelona

1. Two for the price of one.

 

Bohèmesone of the current shows in the Grand Palais, Paris (until January 14th, 2013, admissions €13.-), plays on the double meaning of the word of the title in French, which refers both to gypsies, and to the marginal lifestyle led by advanced artists in 19th century, especially in Paris. The exhibition explores the common ground between them. It therefore offers you a double show, the first being a survey on gypsies in Western European Art (and 19th century Hungarian paintings), and the second on the struggles, miseries and works of art produced by impoverished, yet resolute free artistic spirits. Gustave Courbet’s (1819-1877) Bonjour Mr Courbet (oil on canvas, 1332 x 150.5 cm., 1854) from the Musée Fabre, Montpellier, offers the point of junction between the two worlds: the artist portrays himself as a wandering traveller, respectfully greeted on the spot by a middle-class friend and client. On the other hand, the show comes with a nice surprise for the Catalan visitor. Many of the paintings portraying the Bohemian Paris were in fact by Catalan artists living there at the time – a sense of accomplishment came from seeing Ramon Casas’ (1866-1932) Madeleine (oil on canvas, 117 x 90 cm, 1892, Museu de Montserrat) on the opposite wall from Edgar Degas’ (1834-1917) In a Coffee-Room or l’abshinte (oil on canvas, 92 x 68.5 cm, 1873, Musée du Quai d’Orsay).

 

 

 

2. Small is beautiful.

 

As noted, the Museu de Montserrat is one of the lenders to the exhibition in the Grand Palais (as a matter of fact, one of the major lenders to it). Part of the Benedictine Monastery in the hills of Montserrat, this not so little museum is living some extraordinary years under the leadership of Father Josep Laplana. It not only attracts new donations – except some very early purchases, the vast majority of the museum holdings have come in as gifts, but also dealing with major centres on an equal basis. On November 13th, it received two fine paintings  (The gipsy of pomegranate, c. 1904, oil on canvas, 114.5 x 147.5 cm, and Portrait of Sonia de Klamery, countess of Pradère, 1913, oil on canvas, 188 x 126 cm; see press note here) by Hermen Anglada – Camarasa (1851-1979), in a an 11-month loan from the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia – in exchange for Salvador Dalí’s (1904-1989) Neocubist Academy (oil on canvas 190x 200 cm, 1926), which travelled to París for the retrospective opening in the Centre Pompidou this Wednesday (until March 25th, admissions €13.-), that will then transfer to MNCARS in Madrid. Besides, the Museu publishes El Propileu, an interesting on-line news bulletin.

 

 

 

3. See you in Barcelona?

But precisely because of  this strong Catalan presence, the absence in the exhibition of any work by Isidre Nonell (1872-1911), was somehow disconcerting. In Nonell’s life and art, the two bohèmes clearly converged: his choice of earnest, human, not a bit topical portraits of gypsy women as his main subject gained him the establishment refusal, and a life as a bohemian artist in the Barcelona of the early 20th century – with some short stays in Paris. Works like Misery (oil on canvas, 75 x 100 cm,  1904, MNAC) shows that in his case, the double meaning of bohème was more than a happy troubaille. That said, and taking into account that one of the main sponsors of the Grand Palais show is Fundación Mapfre (the cultural arm of the Spanish insurance company), and that they will bring the show to its headquarters in Madrid in January 2013, I can only hope they will make it travel a little further east, so we can also greet it in this city.

 

4. Destination Madrid

Should you cannot make it to Bohèmes in Paris, think about waiting for them in Madrid. The Spanish capital is now a must-go for fans of Old Master’s and 19th century art, and the Museo del Prado will be its centrepoint.  Young Van Dyck  is inaugurating this Thursday in the Prado (until March 13, 2013, admissions €12,.-), Martín Rico, the landscaper is already there (until February 20th, 2013, admissions €12,.-), and two interesting works had joined the party a bit earlier:  Portrait of a Young Man  (oil on canvas, 68, 6 x 55.2 cm, 1630 – 1635) by Velázquez (1599-1960), from the Metropolitan (until January 23th, 2013), and the rediscovered, and heavily restored  Titian’s (c.1489 – 1576) Saint John the Baptist (oil on canvas, 195 x 127.5 cm, c. 1555, reclaimed by the Museum from the parish church of Nuestra Señora del Carmen in Cantoria in the province of Almeria; until February 10th, 2013). Add to that Goya and the Infante Don Luís (Palacio Real, until January 20th, admissions €5.-), about the Aragonese genius and one of his most important patrons,  the opening for the first time in history of Duchy of Alba’s family collection, in their Palacio de Liria  home (from December 1st to March 31st, 2013, admissions to be announced) – arguably the most important, and historically charged Old Master’s collection in Spanish private hands. Among the 150 or so works, expect the Titian, Goya, Rubens, Zurbarán, Renoir, and Chagall highlighted by the press – and also the only two pure landscapes by Ribera known to date. But  just in case you have a more modern taste, Gaugin and the Voyage to the exotic (until January 13th, admissions for €10.-) is open for you, with its international loans, in the nearby Museo Thyssen – Bornemisza.

 

5. And from Madrid to the stars

 

Coll & Cortés, a leading Madrid Old Master dealership which opened its shop in Calle Justianano just some ten years ago, has put a new milestone in on its road to stardom. If 2012 has already  seen their first official participation in TEFAF Maastricht, and in the inaugural Frieze Masters, London, they can now head to a merry Christmas after convincing the Metropolitan Museum, New York, to buy a stupendous The Penitent Saint Peter (1612-1613, measurements not given) by  José de Ribera (1591-1652; see report in NYT) from them.  This work from the artist’s early years comes 40 years after the Met’s last  purchase of a painting from the Spanish School, and it was discovered by Gianni Pappi, the Italian researcher who established the hitherto anonymous Master of the Judgement of Salomon was hiding the artist’s entire early output (as seen in The Young Riberain the exhibition at Museo del Prado from April 5th to August 25th, 2011).

 

6. Getting closer

We read in Le Figaro that the Musée Courbet of Ornans isnearing the fabulous 4 million euros asked by the Japanese owner of Gustave Courbet’s (1819 – 1877) masterpiece The Oak at Flagey (also known as The Oak of Vercingetorix, oil on canvas, 89 cm x 100 cm, 1864). It seems that the support shown by private firms (€2.5M) and the general public (€200,000  by a thousand donors) will prompt public authorities in the region and Paris to offer the remaining €1.3M, therefore backing the bid by Mr. Claude Jeannerot, the noted president of the regional council of the Franche-Comté, of transforming the town (population 4,000) into a Courbet’s international hotspot.

 

 

7. Porticvm works.

A year ago, we noted the launch of Porticvm, a half-yearly online journal on Medieval Studies managed by a group of young Catalan researchers, and focused on publishing the studies of their colleagues around Europe. They have just released its fourth issue, with no less than three studies coming from Italy. For the local news, there is an interesting article by Lorena García Morato, in which she bravely downsizes the catalogue Master of Roussillon to just four works, and also advances Arnau Pintor as his real name (Lorena García Morato, The Master of Roussillon. A catalogue raisonné, p. 64 – 79). The Master’s or Pintor’s Calvary (c.1415-1425, tempera on panel, 114,5 x 80 cm) from the Kunstmuseum Basel was one of the interesting discoveries (for the general public) in Catalonia 1400. The International Gothic Style,  the exhibition  hanging in the MNAC in Barcelona last spring (March, 29 – July, 15, 2012).