26 April 2012

1. Seizing the trouble.


The Congress of the United States is considering a “non-seizure” act, the Foreign Cultural Exchange Jurisdictional Immunity Clarification Act, aimed to protect artworks entering the country for exhibitions and other cultural activities from legal claims by previous owners. Such kinds of provisions do exist in other countries. In the UK, for instance, Parliament passed special legislation in the matter in 2007 (the current part 6 of the Tribunals, Courts and Enforcement Act of 2007), mostly to fence off some exhibits in the Royal Academy’s From Russia show from claims by Pierre Konowaloff, heir of the Bolshevik-stripped collector Ivan Morozov.  The American version, however, wants to include an exception to immunity: the Nazi-victims, whose claims could overcome the non-seizure protection. A letter by Nazi-plunder researcher Orial Soltes, published on the ARCA blog, points out the absurdity of limiting the exception to “Nazi”, e.g., victims in the Nazi-controlled lands (but not their associates). He even argues that the exception should be extended to all plundered victims, and that therefore the proposed act should not be passed. But, as it is already known, museums will be reluctant to include disputed works without some assurances. On the other hand, there is a good reason to make an exception in favour of Nazi victims, and also in favour of Soviet victims: both were robbed by extraordinarily evil regimes that deserve extraordinary legal treatment – and surely it will be great news if Russia accepts this view as Germany has already done. For a recent successful restitution following seizure in the US, see this report about Christ Carrying the Cross (1542, 81 x 72 cm) by  Girolamo de Romano Il Romanino (c.1485 -1560), returned to the Gentili family and lost by the Museo de Brera (Italy) that lent the work to the Brogan Museum in Florida. The work is headed for auction in Christie’s New York on 6th June.

2. Too much money is bad.


A book recently published in Germany is causing a controversy that is beginning to spread to some other parts of the continent. According to reports, Kulturinfarkt (“Culture Heart-Attack”, by Dieter Haselbach and others, €20.60 on publishers web Knaus) claims that too much public founding for arts is inefficient and undermines the chances of sorting out real talent. Its provocative proposal is to cut 90% of current German public founding for art to just 50%. In the website of the Italian Il Giornale dell’Arte, you will find this interesting interview discussing the matter with Stephan Frucht, chairman of the Kulturkreis der Deutschen Wirtscahft, the artists supporting fund set up by the German Industry Association.

3. A New Wetering’s Rembrandt.

As the Guardian explained in its breaking news piece of last 28 March, the Old Rabbi, newly attributed to Rembrandt, housed in the superb collection at Woburn Abbey, was down to Ernst van de Wetering,  head of the Rembrandt Research Project. It is not the first time that Wetering has newly attributed works to Rembrandt. Last December, he upheld the attribution of Old Man with a Beard (18 x 17.5 cm, see a press release) in the Rembrandthuis in Amsterdam, and in 2007, he authenticated Rembrandt Laughing (22.2 x 17.1 cm, oil on copper; see the video of Wetering himself presenting the work, and his article in the Kroniek van het Rembrandthuis  of June 2008), bought in a provincial English auction house and now in a private collection. Although recognized as the most important expert on the Dutch master’s paintings, Wetering’s opinions sometimes find opposition. One of the most interesting cases is Tobias and Anna (40.3 x 54 cm, oil on panel). It was accepted by Wetering and his team at the Project in 2010, in the fifth volume of their Rembrandt’s Catalogue Rainsonné. But it has never been accepted by Dr. Jeroen Giltaij, senior curator of Old Master paintings at the Museum Boijmans Van Beuningen in Rotterdam, which actually houses the painting (on loan from the Foundation Willem van der Vorm). In a rare move on transparency, the Museum has posted two videos of both specialists discussing their arguments (Giltaij here, and Wetering here), on occasion of the painting’s new presentation after cleaning and rehanging.

4. The quiet raise of the digital catalogue.

The Getty Foundation has just issued Moving Museum Catalogues Online, its first and downloadable report on the challenges and opportunities involved in the online versions of artworks catalogues. It comes out from the Online Scholarly Catalogue Initiative, a project formed together with 9 major Americans museums (which curiously do not include the Newyorkers MOMA and Met). Putting the matter in a nutshell, it is known that the main difference between the physical text (the book) and the online hypertext is that the oldest has a beginning and an end, whereas the newest does not: it is just a starting point (see this comment on this point by Gregorio Luri, a brilliant education researcher based in Barcelona). This boundless nature of the online document leads to the biggest challenge for the online catalogue: to simultaneously maintain the integrity of the catalogue, and its openness to the ever-growing resources and changes available on the web.

5. You are the finder.

Another of my preferred art related blogs is Bendor Grosvenor’s Art History News. He has now launched an attribution challenge to its followers. It consists of guessing who the artists are behind the anonymous works included in the BBC’s Your Paintings online database, which features the paintings catalogued by Public Catalogue Foundation. Grosvenor’s initiative is an example of these simple, interesting new things that can be achieved by combining a clever use of the Internet tools with a gentle management by an expert.

6. Books: Didier Martens’ Peinture flamande et gout ibérique.


In our last post we praised the current exhibition at the MNAC in Barcelona for following a sensibly balanced approach to the Catalan part in International Gothic, a cross-European artistic movement. This is exactly what Jacques Foucart first applauds about Didier Martens’ book on Flemish Painting in the Iberian Peninsula (Didier Martens, Peinture flamande et gout ibérique aux XVème et XVIème siècles, Brussels, Le Livre Timperman, 2010, 333 pages, €60 at the publisher’s website), in his extensive review at La Tribune de l’Artone of the best art history news sites on the web.

7. Middle Ages at half-price.

Brepols Publishers is offering a 50% discount on a selection of its catalogue. It is rich in books on Medieval manuscripts, and some other specialist subjects, that normally only come at a price. The list has to be requested online at info@brepols.net.

26 abril 2012

1. Embargament d’obres.


El Congrés dels Estats Units està estudiant una llei “no-embargament”, la Foreign Cultural Exchange Jurisdictional Immunity Clarification Act, que vol protegir les obres que entrin al país, per a participar en exposicions  o altres activitats culturals, d’aquelles reclamacions sobre la propietat plantejades per propitaris anteriors. Aquest tipus de lleis ja existeixen en d’altres països. Al Regne Unit, per exemple, el Parlment va aprovar al 2007 la normativa al respecte (l’actual part 6 de la Tribunals, Courts and Enforcement Act de 2007). En aquell moment es tractava sobretot d’evitar la reclamació de Pierre Konowaloff, hereu del col·leccionista Ivan Morosov, respecte algunes de les obres incloses a l’expopsició From Russia de la Royal Academy’, les qual havia identificat com a exporpades al seu avant-passat per part dels bolxevics.  La versió americana,però, preveu una expeció: les víctimes dels règims nazis, les quals sí que podrien aconseguir l’embargament de les obres disputades. En una carta d’Orial Soltes, publicada pel blog ARCA, aquest especialista en l’espoli nazi subratlla la incongruència de limitar l’expcepció als règims nazis i no incloure els seus aliats. De fet, proposa reitrar el projecte de llei, ja que considera que l’excepció s’hauria d’extendre a tots aquells que hagin estat víctima d’algun espoli. Però com és sabut, amb aquest plantejament, les grans exposicions no serien possibles. D’altra banda, hi ha una bon argument per defensar que cal una excepció a favor de les víctimes del nazisme, i també dels soviets: en tots dos casos, estem davant d’un règims especialment nefastos, que exigeixen per tan un tractament legal especial. Per a un cas recent de embargament preventiu seguit de restitució, vegeu aquest article sobre un Crist amb la Creu (1542, 81 x 72 cm) de  Girolamo de Romano Il Romanino (c.1485 -1560), retornat a la família Gentili i perdut pel museu de Brera (Itàlia), després d’haver-lo prestat al  Brogan Museum de Florida. L’obra serà subhasta a  Christie’s New York el proper 6 de juny.

2. Massa diners no és bo.


Un llibre recentment publicat a Alemanaya ha iniciat una controvèrsia que està començant a estendre’s a d’altres parts del continent. D’acord amb les notícies aparegudes, Kulturinfarkt (“Atac de cor a la cultura”, de Dieter Haselbach i altres, 20,60 euros a la web Knaus, els editors) afirma que massa fons públics per l’art comporta ineficiència i impossibilitat de destriar el talent real. La seva proposta, provocadora, és disminur l’aportació pública de l’actual 90% a un 50%. A la web de l’italià Il Giornale dell’Arte, trobareu una interessant entrevista sobre el tema amb Stephan Frucht, director del Kulturkreis der Deutschen Wirtscahft, el fons instituït per l’Associació de la Indústria Alemanya en suport d’artistes vius.

3. Un nou Rembrandt de Wetering.

Tal i com el Guardian explicava en les seu article del passat 28 de març, la nova atribució del Vell Rabi a Rembrandt  (a la magnífica col·lecció Woburn Abbey) és deguda a Ernst van de Wetering,  cap del Rembrandt Research Project. No és el primer cop que Wetering reatribueix obres a Rembrandt. Al desembre passat, va sostenir l’atribució del Vell home amb barba (18 x 17,5 cm, vegeu el comunicat de premsa) a la Rembrandthuis d’Amsterdam. Al 2007 va autentificar l’autoretrat Rembrant rient (22,2 x 17,1 cm, oli sobre coure, vegeu aquest video de Wetering mateix comentant l’obra i el seu article a la Kroniek van het Rembrandthuis  de juny de 2008), adquirit en una subhasta regional anglesa i ara incorporat a una col·lecció privada. Encara que s’el reconeix com un gran expert en l’obra del mestre holandès, les seves opinions de vegades són discutides. El cas més interessant és el de Tobies i Anna (40,3 x 54 cm, oli sobre fusta). Acceptat per Wetering i el seu equip del Project al 2010, en el cinquè volum del seu catàleg raonat sobre Rembrandt, mai no ha acabat de convèncer, però, al Dr. Jeroen Giltaij, conservador en cap de pintura antiga al Museum Boijmans Van Beuningen de Rotterdam, que és precisament on es conserva l’obra (en préstec de la Foundation Willem van der Vorm). Amb una interessant aposta per la transparència, el museu ha publicat dos vídeos, un per cadascun dels especialistes, explicant els seus arguments (Giltaij aquí, i Wetering aquí), en ocasió de la nova presentació de l’obra.

4. El creixement constant del catàleg digital.

La Getty Foundation acaba de publicar Moving Museum Catalogues Online, el seu primer informe sobre els reptes i les oportunitats que comporten les versions en línia dels catàlegs de les col·leccions. Es pot descarregar. Sorgeix de la Online Scholarly Catalogue Initiative, un projecte que ha involucrat 9 dels museus americans més importants (entre els quals curiosament manquen els novaiorquesos MOMA i Met). Per resumir-ho, és sabut que la diferència entre el text físic (el llibre) i l’hipertext és que el primer té límits, mentre que el segon no: és sempre un punt de partida (en aquest comentari, escrit per l’especialista en eduació Gregorio Luri, s’explica molt millor). Aquesta naturalesa il·limitada del document en línia comporta el repte més important del catàleg digital: mantenir al mateix temps tan la integritt del document, com la seva obertura al nous recursos i canvis accessible a la web, que no deixen d’incrementar-se.


5. Vosaltres sou els descobridors.

Un dels bons blogs sobre historia de l’art actualmente a internet és el de Bendor Grosvenor’s, Art History News. Ara acaba de llençar  un nou repte entre el seus seguidors. Es tracta de proposar atribucions per a les obres anònimes incloses a la base de dades Your Paintings, oferta en línia per la BBC a partir del treball desenvolupat per la Public Catalogue Foundation. La iniciativa de Grosvenor és un exemple d’aquelles coses senzilles i interessants que es poden aconseguir, en combinar un ús adequat dels instruments d’internet amb una conducció amable per part d’un expert.

6. Llibres: Didier Martens, Peinture flamande et gout ibérique.


En el nostre últim post destacàvem que l’exposició actual al MNAC seguía un enfoc encertat del seu tema, l’aportació catalana al Gòtic Internacional. És també l’aproximació intel·ligent a un moviment artístic pan-europeu allò que Jacques Foucart aplaudeix en el llibre de Didier Martens sobre les obres flamenques a la península (Didier Martens, Peinture flamande et goût ibérique aux XVème et XVIème siècles, Brussel·les, Le Livre Timperman, 2010, 333 pàgs., 60 euros a la web de l’editorial), a la seva llarga recensió, recentment publicada a la La Tribune de l’Art.

7. L’Edat Mitjana a meitat de preu.

L’editorial belga Brepols Publishers està oferint un descompte del 50% per a una sel·lecció del seu fons. És especialment ric en llibres sobre manuscrits medievals i altres temes d’especialització, que nomrmalment tenen un preu. La llista s’ha de demanar per email a info@brepols.net.